Les comissions i l’any del valencià

S’acosta el moment de la presa de possessió dels tècnics i tècniques que van aconseguir plaça en les darreres oposicions de l’administració del Consell de la Generalitat valenciana.

Abans que s’haja resolt eixa qüestió, però, ja hi ha moviments de peces —és a dir, de funcionaris— de les maneres més opaques, desiguals i contràries al mèrit i la capacitat, però curiosament legals, com són les comissions de servei. Per posar un exemple de l’ús del mecanisme, a les Corts li s’han acabat els dos anys possibles al lloc de metge/metgessa i l’Ajuntament de València ha reclamat el retorn del funcionari que ocupava el lloc en comissió de serveis en l’administració de la cambra legislativa. Amb tot, els dirigents de la cambra es resistixen a acceptar la legalitat i la necessitat i comminen l’ajuntament a validar una nova pròrroga de la comissió de serveis. Ja vorem com queda la cosa.

En canvi, en la Conselleria de Presidència, assumpte que ja vam comentar, potser encara no s’ha firmat legalment, però s’aplica de fet —fets i no paraules—, el cap del Servei de Publicacions ha decidit posar un TMPL de cap de no sabem què encara —una unitat o una secció— i en la carambola i per a cobrir el lloc que aquest ocupava interinament promourà un TMPL del DOCV.

Curiosament, el cap de publicacions pretén fer-ho, si encara no ho ha fet, utilitzant el mateix procediment que menysté la igualtat, el mèrit i la capacitat, atés que ha triat a dit les persones que més bé li cauen —o vés a saber per què— que s’embutxacaran així uns bons calerons més que els seus companys i companyes. Naturalment, esta política ni és nova ni és positiva per a l’administració. Són actuacions que afecten negativament el funcionament dels organismes i la faena del funcionariat públic, i sobretot, evidencien el nivell democràtic dels qui decidixen seguir eixos camins d’arbitrarietat i menyspreu professional.

Cal assenyalar, doncs, que els TMPL poden perdre una ocasió de promoció clara, transparent i justa. En canvi, aconseguiran noves precarietats, incerteses, desigualtats, malhumors, greuges comparatius i comentaris de carrer. I ahí hauríem de voler arribar: després de la consecució de la reclassificació, hem deixat córrer la possibilitat de respondre organitzadament?, ens ha guanyat la mandra després de l’esforç anterior? Potser sí, o potser és un simple descans preelectoral. Ho haurem de vore.

En tot cas, sembla que tindrem un any del valencià per la banda de Castelló de la Plana, que pot ser una iniciativa positiva si té algun efecte concret en la gestió lingüística de l’entitat municipal, més enllà i tot del «desmai» simbòlic. En parla el diari Mediterráneo:

EL 2007 SERÁ EL AÑO DEL USO DEL VALENCIANO

Estudian crear la Fundació Les Normes de Castelló

23/02/2007 J. ANDREU

El Ayuntamiento de Castellón, por acuerdo de los tres grupos municipales, acordó ayer, a propuesta del portavoz adjunto del Bloc, Enric Nomdedéu, “estudiar la posibilidad de crear la Fundació Les Normes de Castelló”, cara a impulsar la normalización del uso del valenciano y a fomentar el estudio y la enseñanza de esta lengua en la capital.

Pero para llegar a este acuerdo, que centró el debate del pleno municipal, se produjo primero la presentación de una moción del Grupo Socialista, que fue sustituida por una conjunta de los grupos Socialista y Popular, a la que posteriormente se presentó una enmienda del Grupo del Bloc. Tras un amplio debate y receso por parte de los portavoces de ambos grupos, junto al alcalde de Castellón, Alberto Fabra, se llegó al acuerdo final, que consta de cinco puntos en su texto.

Año del valenciano

De esta forma, por unanimidad, el Ayuntamiento de Castellón acordó declarar el 2007 como “Año de fomento del uso del valenciano a Castellón”, con motivo de la conmemoración del 75° aniversario de la firma en la capital de La Plana de Les Normes de Castelló, acto que se produjo el 21 de diciembre de 1932 en el caserón de la calle Caballeros, que durante años ha sido sede del Museo Provincial de Castellón.

También se dará soporte a todas las iniciativas que, con motivo de esta conmemoración, se están diseñando, y se promoverán nuevas acciones con los medios de comunicación, entidades deportivas, colectivos festeros y representantes del comercio.

El consistorio se ha comprometido a elaborar una campaña de dinamización lingüística para promover el uso del valenciano.

Árbol simbólico

Para cerrar el acuerdo alcanzado, se plantará en la plaza Les Normes de Castelló, en el barrio Rafalafena, un sauce llorón, como elemento simbólico que hará referencia a esta conmemoración.

A pesar del consenso alcalzado, hubo sus más y sus menos sobre el interés municipal en el uso del valenciano. En opinión el portavoz del ejecutivo, Miguel Ángel Mulet, el Ayuntamiento “da soporte a todas las iniciativas” y su defensa “debe estar rodeada de normalidad”.

En cambio, para el portavoz adjunto del Bloc, el consistorio “debe implicarse más y todos los años” y reclamó la creación de un gabinet de normalizació.

La subvenció compensatòria

Ja tenim ací les subvencions compensatòries per a la nostra cultura i per a mantenir la ficció de la «protecció» del català al País Valencià. Res de polítiques actives —normes, pressuposts, plans, programes, activitats, accions…—, només la caritat i la «dependència». I encara sort, més val això que una (altra) punyada en l’ull… Enganxe l’avís calentet que ens envia el CIDAJ:

  • ORDE de 9 de gener de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per al doblatge al valencià de produccions audiovisuals. [2007/972] (DOCV núm. 5.446, de 08.02.2007) – vegeu el text
  • ORDE de 9 de gener de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a les associacions cíviques sense finalitat lucrativa per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià en 2007. [2007/971] (DOCV núm. 5.446, de 08.02.2007) – vegeu el text
  • ORDE de 9 de gener de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen ajudes a la traducció i l’edició d’obres literàries al valencià i del valencià a altres idiomes per a 2007. [2007/973] (DOCV núm. 5.446, de 08.02.2007) – vegeu el text  

    • El perfeccionament de la traducció i la correcció

    El curs de reciclatge per a tècnics lingüístics denominat «Curs de perfeccionament en la correcció i traducció de textos» i impartit per Joan Ramon Borràs, s’està duent a terme en una aula de l’Acadèmia de Ciències de l’Home XXI, a l’avinguda de Maria Cristina, 1, a València.

    La primera sessió ha tractat principalment aspectes relacionats amb la intervenció dels traductors en l’elaboració d’un projecte editorial de llibre de text. El centre d’interés han estat principalment les qüestions relacionades amb la part informàtica de la faena: tipografia i imatges en Word, Quark, Acrobat, etc.; distribució del text en el full de la maqueta i en el full del traductor; ús de traductors i correctors informàtics (WordCorrect, Salt, Ara, Trados, Déja Vu), amb exemples d’avantatges i d’inconvenients d’estos instruments en la tasca editorial, i amb alguna possible proposta de millora per al futur, com ara la possibilitat de mantindre els diccionaris personalitzats d’una versió d’estos programes a les següents.

    És evident, doncs, que el curs serà una immersió en la tasca professional de la traducció i correcció des del punt de vista de l’empresa privada. És a dir, per variar, tenim ocasió de comprendre i valorar uns aspectes de la nostra faena que solen quedar fora del camp de visió dels tècnics de les administracions públiques.

    Eixa variació de perspectiva ens pot aportar moltes dades interessants i, possiblement, una valoració més exacta d’allò que és important i d’allò que és accessori o simplement innecessari, específicament amb vista a la tasca editorial. Joan Ramon Borràs ens en va donar una bona mostra amb alguns exemples relacionats amb les deficiències del Word, el maneig dels PDF (els avantatges de l’Acrobat 5), o els embolics que ens poden dur els tipus o famílies de lletres.

    Naturalment, seria interessant que esta iniciativa de formació contínua específica —com és més habitual en Catalunya— es consolide, s’amplie temàticament i estiga a l’abast dels tècnics lingüístics. És clar, açò pot anar més enllà de les «alegres» trobades amb l’AVL.

    Cursos, concursos i un petit dol literari

    En el món dels tècnics lingüístics dins de les administracions públiques no hi solen haver molts moviments que airegen l’ambient i la promoció professional, no hi ha massa ocasions per a provar llocs de treball diferents. Per sort, els rumors ben fonamentats de la possibilitat que en la Conselleria de Presidència de la Generalitat valenciana —en el servei que elabora el diari oficial— estiguen pensant a canviar algunes peces de lloc, és a dir, a crear un lloc de cap —d’alguna cosa sense concretar encara— per als tècnics i, en conseqüència, a possibilitar dos concursos, és un rumor que caldrà que seguim tots de prop —sobretot els interessats—, per vore en què és concreta i com es gestiona eixe procediment.

    Suposem —i és molt suposar, certament— que voldran fer-ho respectant els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Una altra cosa, ja ho sabem massa, seria impensable i possiblement il·legal. O potser només seria una gestió normal? Ara no sé si estic confós…

    D’altra banda, una altra notícia de la setmana és que el curs de reciclatge per a tècnics lingüístics que s’han tret del barret en Política Lingüística, doncs, ha estat un èxit pel que fa a les inscripcions —cosa que es veu que no s’esperaven— i han hagut de fer dos grups i ampliar les dates. El Joan Ramon Borràs, que és el professor del curs, deu estar ben desvanit.

    Finalment i malauradament, hem sabut que ha faltat Xelo Carbonell, bibliotecària de Silla i impulsora del premi Samaruc que concedix l’Associació de Bibliotecaris Valencians. Potser ella sí que va entendre el que canta Carla Bruni: «Tout le monde a une seule vie qui passe, mais tout le monde ne s’en souvient pas».