Recursos contra la insostenibilitat política

Als valencians encara ens queda molta democràcia per recórrer. És cert que hem avançat i hem reculat, i que hem aprés a aconseguir els drets, com ara el xicot que va pel seu poble en cadira de rodes i que el 2003, a l’endemà d’haver-se estrenat una nou edifici per a l’ajuntament a Tavernes de la Valldigna, mentres els veïns descobríem que l’obra no havia incorporat ni una petita placa solar com a desgreuge oficial contra la insostenibilitat ambiental, ell descobria que no podia accedir a l’edifici, una mostra evident d’insostenibilitat social i política.

El xicot, Francisco Javier Chordá i la seua família han hagut de fer una campanya per a aconseguir el que era bàsic i elemental. Suposem que els alcaldes del PP tenen moltes faenes amb els artificis de les copes per a navegants desvagats o, a València, amb els palaus en un riu que allotja immigrants a recer dels ponts. I, és clar, la gestió lingüística pertany a eixe nivell de detall que tan poc els satisfà.

Per això, la notícia de Vilaweb ens sembla per fi un alenada d’aire. Els ciutadans valencians hem de provar a utilitzar més assíduament els recursos legals que tenim a l’abast.

Escola Valenciana presentarà una demanda administrativa a Educació per incompliment de l’Estatut i la LUEV

VALÈNCIA, 26.01.2007 (EUROPA PRESS)

Escola Valenciana presentarà dimarts que ve, 30 de gener, en representació de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) i els estudiants de l’IES Comarcal de Burjassot-Godella-Rocafort, una sol·licitud d’iniciació de procediment administratiu a la Conselleria d’Educació per la «vulneració dels drets de pares i alumnes a rebre ensenyament en valencià» i «invocant la Llei d’Us i Ensenyament del Valencià (LUEV) i l’Estatut d’Autonomia», segons han anunciat hui fonts de l’entitat.

En concret, la demanda administrativa es referix al cas denunciat per l’AMPA de l’IES Comarcal d’un professor de Física i Química del centre que «impartix les classes de línia en valencià, no només en castellà, sinó que a més impedix que s’utilitze ni tan sols un llibre de text en valencià», han explicat estes fonts, que han afegit que el docent «a més realitza els exàmens d’avaluació en castellà».

La mesura «sense precedents», han recalcat, de presentar una denúncia administrativa «arriba després de diferents accions reivindicatives i administratives, com la queixa presentada al síndic de Greuges, en la resposta del qual s’insta els pares d’alumnes a resignar-se a una situació que jutgen com a fet puntual i transitori», han lamentat.

Tot i això, Escola Valenciana «ha constatat que el fet es produïx en gran part dels instituts de la Comunitat i ha decidit establir el precedent d’iniciar un procediment de denúncia administrativa». Així mateix, el col·lectiu «denunciarà altres incompliments de la LUEV sobre la promoció de l’ensenyament en valencià», han advertit.

Oposicions a Petrer

El company Cèsar Mateu ens informa d’unes oposicions a Petrer per a «Tècnics mitjans de normalització lingüística». Tot i que la cosa encara està pendent de publicació en el BOE, teniu la informació i podeu fer-ne el seguiment per a la cosa dels terminis en el servei Prop de la Generalitat.

Pel que fa a les bases:

Bases generals: BOP d’Alacant de 21/12/04, núm. 292

Bases específiques: BOP d’Alacant de 29/12/06, núm. 297; Bases específiques que han de regir la convocatòria d’oposició lliure per a cobrir, dins de la plantilla de funcionaris d’este Ajuntament, una plaça de tècnic de Normalització Lingüística (OEP 2004).

Informació de subvencions: fogueres, falles i la Magdalena

Una informació periòdica necessària per als companys i companyes de l’administració local:

ORDE de 18 de desembre de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de Fogueres en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2007. [2007/292] (DOCV núm. 5.428, de 15.01.2007)

ORDE de 18 de desembre de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de Falles en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2007. [2007/293] (DOCV núm. 5.428, de 15.01.2007)

ORDE de 18 de desembre de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià en les festes de la Magdalena en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2007. [2007/294] (DOCV núm. 5.428, de 15.01.2007)

Premi per al Curs de valencià en línia

L’activitat professional dels tècnics i tècniques lingüístics no sol ser massa premiada ni publicitada —en el millor dels casos—, així que una vegada que hi ha una faena que ha rebut un premi, convé destacar-ho. Les anàlisis sobre altes «activitats» de la Diputació de València caldrà, per tant, vore-les des d’una perspectiva més ampla. Podem pensar que una institució no hauria de veure enfosquit el treball dels seus professionals públics, que treballen per a tota la ciutadania, a causa d’una gestió política més o menys cridanera, com és el cas de les declaracions o d’alguns escrits del president d’una diputació, que treballa d’una altra manera i amb uns altres interessos més particulars.

Enhorabona, doncs, a tots els companys i companyes que han col·laborat en l’elaboració dels Curs de Valencià en línia.

El Govern espanyol premia el Curs de valencià en línia de la Diputació de València

10/01/2007 17:40

VALÈNCIA, 10 (EUROPA PRESS)

El Govern espanyol, a través de l’Institut Nacional d’Administracions Públiques (INAP), ha premiat el Curs de valencià en línia de la Diputació de València, en els Premis a la Qualitat de Materials Didàctics, segons ha informat la corporació provincial en un comunicat.

El diputat de Cultura de la Diputació de València, Vicente Ferrer, ha mostrat la seua satisfacció perquè «este premi reconeix l’excel·lent treball desenvolupat pels tècnics de la institució per oferir una iniciativa pionera de formació, atendre un dret dels treballadors i complir així la nostra obligació com a representants de la gestió pública».

La Diputació de València, a través del Servici de Formació, va concórrer a la quarta edició dels Premis a la Qualitat de l’INAP, on va obtindre l’accèssit en la modalitat de materials en línia amb el Curs de valencià mitjà en líniaz.

El Curs de valencià en línia forma part del Pla de Formació Contínua de la Diputació de València i es presenta dins el seu Campus Virtual. Segons la corporació, en vista de l’absència en el mercat d’un producte estàndard que permetera cobrir les necessitats formatives en la matèria, les Àrees de Personal (Servici de Formació) i de Cultura (Unitat de Normalització Lingüística), «van emprendre este projecte, i van assumir el disseny pedagògic i de continguts, alhora que encarregaven un disseny tècnic a mida del curs a l’empresa Sistemas Avanzados de Tecnología (Satec)».

A més, s’ha comptat amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Així, coordinat per la Unitat de Normalització Lingüística amb la col·laboració de l’entitat normativa, a través de la Secció d’Assessorament, el curs «invertix l’ensenyament lectiu habitual i canvia les aules i els professors per tutors i contrasenyes perquè els alumnes accedisquen als continguts».

SISTEMA FORMATIU “MÉS FLEXIBLE”

L’objectiu de la proposta pedagògica premiada pel Govern espanyol és formar en valencià els treballadors de les administracions públiques municipals, a través del Pla de Formació Contínua de la Diputació de València, «mitjançant un curs semipresencial, tutoritzat a través de les noves tecnologies, proposant un sistema formatiu més accessible i adaptable a les necessitats de cada usuari».

Ferrer ha explicat que en vista de «la dificultat d’organitzar accions formatives presencials, que exigixen un horari preestablit més rigorós, la Diputació de València ha plantejat una alternativa al treballador, un curs amb més del 75 per cent de la formació en línia, un total de 45 hores, a través d’Internet, i més de 12 hores de conversa distribuïdes en quatre sessions presencials a la Diputació de València».

El Curs de valencià mitjà en línia és gratuït i està destinat a tots els treballadors municipals de l’administració pública de la província de València. Esta proposta pedagògica permet que els alumnes obtinguen un «nivell òptim per a superar sense dificultat les proves de nivell mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià».

La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València ha creat tots els materials del curs, que vénen implementats amb tecnologia multimèdia per a oferir a l’alumne una àmplia varietat d’unitats d’àudio i vídeo que facilitaran l’aprenentatge. La tecnologia reforça la dinàmica de les unitats pedagògiques amb multitud de pràctiques autocorregibles que permeten a l’alumne fer un seguiment de les unitats apreses, segons han explicat.

A més, el sistema de tutories permet que l’alumne marque el seu propi ritme d’aprenentatge, que és seguit pels tutors assignats, els quals estaran pendents dels avanços i progressos per a «ajudar, animar i resoldre dubtes de l’alumnat».

El curs ha estat complementat amb més de 300 paraules locutades, il·lustracions animades, esquemes interactius, un glossari de tecnicismes i textos d’autors valencians contemporanis, també locutats, com és el cas d’Enric Lluch, Josep Lozano, o Marc Granell.

Despesa en política lingüística (2)

L’estudi sobre la inversió en política lingüística elaborat per un company de la CDLPV [veg.] ha tingut un cert ressò en la premsa (Levante, 08.01.2007), fet que satisfà perquè és positiu que s’arreplega i es faça pública la tasca de reflexió, d’anàlisi i de cerca de solucions a les mancances de la gestió lingüística pública actual (la del PP) que fan molts tècnics lingüístics per simple preocupació professional.

Ací teniu l’article (traduït amb l’ajuda de l’Internostrum):

Les ajudes als ajuntaments per al valencià cauen al nivell de l’any 2000

La inversió en política lingüística per habitant és inferior a la de Catalunya, Balears i Euskadi

Alfons Garcia, València

Les ajudes als ajuntaments per a la promoció del valencià estan en les mateixes xifres ara que en l’any 2000. Malgrat el temps transcorregut i les afirmacions i actes de reivindicació i defensa de la llengua pròpia dels mandataris autonòmics, els fons per a fomentar l’ús de l’idioma a través de les entitats locals no es mouen. És més: s’han reduït fins i tot fins a tornar als nivells de fa set anys.

Els pressupostos de 2007 de la Conselleria de Cultura inclouen 450.000 euros per a aquesta partida, de la qual s’ocupa la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) en virtut d’un conveni amb la Generalitat. La quantitat és lleugerament inferior a la qual la federació va distribuir en 2006, segons les seues pròpies dades (456.000 euros), i que no va suposar el total de la inclosa en els pressupostos autonòmics d’aqueix any (500.000 euros). Una anàlisi dels comptes de la Conselleria de Cultura dels últims exercicis revela que des de l’any 2000 la partida per a ajudes als ajuntaments per a la promoció del valencià mai havia estat tan baixa. La retallada —realitzat de facto en 2006, encara que no reflectit en els pressupostos— trenca la tendència a l’alça (moderada, però pujada) que es duia des de llavors. En 2001 hi van haver quasi 460.000 euros; una mica més a l’any següent; 476.660 en 2003, i quasi 490.000 en 2004 i 2005. Aquests fons serveixen perquè que els ajuntaments organitzen cursos i campanyes per a fomentar el valencià, creen oficines de sensibilització o invertixquen en la normalització dels rètols i les senyalitzacions municipals. En 2006, 191 municipis van sol·licitar aquestes ajudes. Altra dada que ajuda a observar el compromís del Consell amb la promoció de l’idioma autòcton és la inversió general en política lingüística i la seua comparança amb altres comunitats bilingües. Segons un estudi de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, que agrupa a traductors, correctors i altres tècnics, la despesa total de la Generalitat en aquest concepte és de 6.479.820 euros, d’acord amb els pressupostos de 2006. La xifra inclou la despesa completa de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que és de quasi 3,7 milions.

1,38 euros per habitant

Aquesta quantitat implica que la inversió en política lingüística és de 1,38 euros per habitant. L’informe ressalta que a Catalunya la despesa per ciutadà és quasi tres vegades major (3,88 euros). En Balears, l’esforç també és superior: 4,22 euros. I, per descomptat, també ho és a Euskadi: 28,46 euros (vint vegades la de la Comunitat Valenciana). Només l’Instituto para l’Alfabetització i Reeuskaldunització d’Adultos té més del doble del pressupost de la Generalitat per a política lingüística (15,5 milions).

Lent i insegur: el 20% en 20 anys

Comencem l’any amb un propòsit que diem: millorar l’any anterior. Així que si al Govern valencià del PP li feia falta una dada com a nord de millora per al que li queda de legislatura, doncs, podria ser mirar de maquillar el paperet tan trist que fan en l’educació. Potser en lloc de dur els xiquets a vore animals empresonats en oceanogràfics onerosos els podrien explicar per què hi ha instituts provisionals que complixen algunes dècades de provisionalitat. Per cert, per què afavorixen només un 20% dels alumnes permetent-los ser normalment bilingües com som tots els valencians i els ho impedixen al 80% restant? Diria que n’han pensat alguna bona…

D’altra banda, i per començar bé l’any, podem dir que hi ha nou servei lingüístic a Peníscola; i que Vila-real i la Vall d’Ebo tenen ja la denominació oficial únicament en valencià. A poc a poc.

Avui, 05.01.2007

Sols un 20% d’alumnes estudien en valencià

Lourdes Velasco

Solament dos de cada 10 alumnes estudien en valencià, després de més de vint anys de l’aprovació de la llei d’ús i ensenyament, segons el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV).

En el seu balanç educatiu de l’any 2006, el sindicat manté que “el nombre de programes d’ensenyament en valencià està aturat”, i que l’única explicació al fet que cada vegada hi hagi més nois escolaritzats en català “és el creixement vegetatiu del nombre de grups en cada centre, no l’augment de les línies educatives en valencià”.

Al País Valencià, d’un total de 720.000 alumnes matriculats, estudien en valencià al voltant de 122.200 nens d’infantil i primària i solament 47.612 de secundària, segons l’administració. L’STEPV denuncia que els alumnes de secundària tenen dificultats per continuar aprenent en valencià, perquè als instituts hi ha menys unitats que a les escoles.

El sindicat alerta també del poc ús de la llengua que fa l’administració en les comunicacions als centres, els documents oficials o en les intervencions públiques. Per això assegura que “s’incompleixen la llei d’ús i les sentències dels tribunals de justícia que reconeixen la unitat de la llengua”.

D’altra banda, l’STEPV lamenta la manca de recursos i d’un pla per a l’escolarització d’immigrants i la tendència a la privatització. A més, denuncia que no s’han construït part dels centres educatius projectats el 1996.