A/a de Josep Nogués i Lluís Solera, responsables (o exresponsables) lingüístics del DOGV,
Els sotasignats (altrament coneguts com «els altres tècnics del DOGV») ens veiem en la necessitat de contestar la vostra carta difosa fa uns pocs dies en InfoMigjorn [veg. «Censura i autocensura (3)»]; amb els anys, per estes latituds n’hem vist de tots colors, però ara la grollera manipulació que heu fet d’uns esdeveniments que també vam compartir ja passa de la ratlla. Només volem fer quatre aclariments:
1. En primer lloc, els tres sotasignats que vam estar, com vosaltres, companys de Miquel Boronat en el DOGV, només podem veure una molt mala consciència en l’enfilall d’acusacions tendencioses amb què l’heu obsequiat en el vostre escrit, per uns fets de què no va ser sinó l’únic cap de turc: una carta redactada per algú, que tots vam signar com a queixa perquè ens havien prohibit corregir certs documents, i que va ser filtrada a la premsa per algú sense consultar la resta de companys.
2. Ara ens preguntem si la vostra «professionalitat» com a responsables lingüístics –això heu dit que sou– s’ha basat en un esforç continuat per tal d’esdevenir uns brillants «passants» de documents directes on no quedava cap traça d’esmena lingüística, però que –això sí– us permeté assolir el primer lloc en el rànquing de productivitat del DOGV, posant de retop en evidència els vostres companys desvagats que sí que féiem el que ens corresponia. Corporativisme professional o acció sindical esforçada? No ho hem pogut esbrinar encara, però estem tranquils perquè la vostra virtut s’ha vist recompensada (i/o promocionada).
3. O potser la vostra professionalitat es deu referir al paper exemplar i totalment Des-Interessat que vau assumir en una ocasió en què sí que vau «corregir» uns documents mentre la morralla féiem riure més d’un per signar una carta dirigida a l’AVL, que amb tota probabilitat ens podia reportar problemes amb els nostres superiors.
4. Sabem que, com a sindicalistes compromesos que sou, deveu tenir més clar que nosaltres que pertoca defensar l’autonomia professional d’un tècnic d’administració especial enfront d’ingerències polítiques. O, com heu dit en el vostre escrit, qui paga mana? L’STAPV mateix va fer un comunicat el 18 de juliol de 2002 on es comprometé a donar el seu suport als tècnics lingüístics en este sentit, però es veu que de llavors ençà ha plogut molt.
I per part nostra, donem per acabat el debat.
Què hi farem! La memòria és laxa … però convé exercir-la de tant en tant, ni que siga per higiene mental.
Atentament,
Alícia Marqués Palàcios, Immaculada Navarro Tomás, Maribel Estrems Daròs, Aureli Querol Anglés i Susanna Bosch Espert
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
