Jo també m’imposaré una autocensura per a no haver de tirar més llenya al foc sobre el cúmul de despròsits i l’exhibició de vanitats de què alguns col·legues han donat bona mostra en el seu escrit [vegeu més avall «Censura i autocensura (3)»]. Les nostres paraules, en major mesura que el nostre rostre, ens tornen el reflex del que som. I deixarem per a una altra ocasió el que hauria d’haver estat un debat asserenat sobre les alternatives que alguns vam triar (amb millor o menor fortuna) a l’hora d’exercir les nostres funcions amb un mínim de professionalitat.
Només vull fer un comentari personal: per a lamentar-nos d’evidències derrotistes del tipus «l’AVL està polititzada», sempre hi som a temps, però crec que no és vàlid com a excusa per a assumir la responsabilitat que ens correspon com a personal especialitzat en matèria ligüística davant de l’administració; ni tampoc ens eximeix de la nostra responsabilitat l’ús pur i dur que fem d’un traductor automatitzat per a produir documents infumables adduint-ne els criteris particularistes amb què va ser creada aquella eina. Molt sovint, proclames puristes d’este tipus ens duen a la inhibició —quan no a coses pitjors.
Alícia Marqués Palàcios
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
