L’etiquetatge és important

Segons una noticía servida per Entitats.info:

Farggi ja etiqueta en català

L’empresa Lacrem, SA, que comercialitza gelats i pastisseria de marca Farggi, ja etiqueta en llengua catalana. Farggi serveix algunes de les cadenes d’hoteleria més importants de l’estat espanyol, i els seus productes arriben fins i tot a Portugal. Ara, per exemple, les terrines de gelat s’etiqueten en espanyol, català, portuguès i anglès. Això, segons la Plataforma per la Llengua, palesa que l’etiquetatge en català no topa amb impediments significatius. De fet, el multilingüisme a les etiquetes és una pràctica usual de totes les empreses del món. L’empresa també té la pàgina web en català. Des del punt de vista de la responsabilitat social i del respecte dels drets lingüístics, Farggi passa al davant de Frigo, Nestlé i la Menorquina. Ara, la Plataforma per la Llengua ha observat que Frigo i Nestlé comencen a fer publicitat en català als quioscos de gelats, però únicament a l’àrea metropolitana, no pas a tot Catalunya.

Ara caldria que, més que les classes de natura o no sé què —no estic al corrent dels noms de les assignatures dels xiquets—, les classes d’educació física també foren en català, i així tindríem el lot complet: esforç físic i gelat com a recompensa per a continuar practicant i vivint el català.

La faena que lamentem

El company Toni Lluch té moltes faenes i no té temps d’escriure en este bloc, però m’ha permés que faça públic —més enllà de la llista Migjorn, que és on va aparéixer (05.10.2006 dt)— un memorial per a la reflexió de tècnics i d’acadèmics. Certament, hi trobareu motius de desacord o de discrepància en algun punt, però crec que és una lectura necessària perquè els tècnics lingüístics revisen els seus plantejaments —i és un missatge que podeu complementar amb l’article de Francesc Esteve aparegut en El Temps (núm. 1.165, 10.10.2006) i amb el de Marc Candela i altres (Levante, 06.10.2006). A què es dediquem els acadèmics? D’acord. Però, els tècnics i tècniques lingüístics, a més de lamentar-nos —com em comentava Josep Lozano—, a què ens dediquem realment?

Ací teniu les reflexions del company Toni Lluch:

1. En vint-i-pocs anys de procés de normalització lingüística, hem viscut una successió d’estàndards lingüístics que han anat allunyant-se de les formes més generals per acostar-se a les formes més particulars (concretament, a la llengua oral de València i rodalia); és un cas semblant als de Xile i el Brasil de final del XIX – principi del XX i de Galícia en ple segle XX.
2. Hem creat un organisme normativitzador al marge del ja existent, amb el qual no hi ha cap relació semblant a la que manté la RAE amb les altres acadèmies hispanòfones.
3. Les publicacions lingüístiques institucionals no esmenten la font d’on han begut, moltes vegades literalment, i han generat la impressió d’una llengua sorgida ex novo.
4. Les publicacions lexicogràfiques institucionals valencianes no són notícia per la incorporació de novetats gràfiques (cas del DIEC), de lèxic cientificotècnic (cas del GDLC) o de terminologia especialitzada (cas de les publicacions del TERMCAT); són notícia per la incorporació progressiva de castellanismes, localismes i doblets ortogràfics, i el DOPV n’és un exemple més: fulleja’l i et sorprendràs. Castellanismes (esconyar, empollar, escaquejar, passota), localismes (astò) i doblets (lògic/llògic, il·lògic/illògic, però només lògica o logístic).
5. Les nostres institucions no han participat en cap empresa comuna de promoció de la llengua o la literatura en la nostra llengua, cosa que sí que fan els altres territoris del domini lingüístic, fins i tot amb escriptors valencians.
6. Hem intervingut en l’àmbit escolar per eliminar en els llibres de text qualsevol referència a l’origen i filiació de la llengua.
7. Hem intentat intervenir en àmbits estatals (davant la RAE, davant la Biblioteca Nacional, en l’àmbit de les escoles oficials d’idiomes…) per traslladar la nostra visió particularista a aquests àmbits.
8. Els nostres mitjans de comunicació audiovisuals no mantenen cap intercanvi de programes, obres, actors, comunicadors, etc. amb altres del mateix domini lingüístic, com sí que ho fan les televisions hispanòfones.
9. Les nostres biblioteques no disposen, majoritàriament, de traduccions al català d’obres de la literatura universal, si no és que aquesta traducció ha estat publicada per una editorial valenciana.

Teletreball

Vull felicitar, abans de res, el nostre col·lega Miquel Boronat per aquesta iniciativa periodística-lingüística-reivindicativa-compromesa-moderna-innovadora, que arriba en un bon moment, com totes les seues iniciatives.

Des de fa una temporada estic molt interessada en allò que s’anomena teletreball, que cada vegada s’usa més arreu del món, i que en la nostra feina ens ve com l’anell al dit. Si fem una ullada a l’empresa privada, és evident que aquesta nova modalitat laboral hi té una bona acollida. Els empresaris tenen molt present l’estalvi a l’hora de fer números, i la pela és la pela.

Al nostre treball, a la Generalitat, els traductors i traductores realitzem una tasca diària que, per correu electrònic, des de qualsevol punt del món, podríem resoldre feliçment. No estic dient que fundem una colònia de traductors a Zimbabwe i des d’allí enviem al DOGV les traduccions. Estic parlant d’una possible combinació entre estalvi/temps/eficàcia/practicitat…, conceptes que deriven en un augment de la qualitat de vida, que és del que es tracta, no? Els defensors de l’invent estem convençuts que és una forma d’estalviar temps i diners, tant per a l’empresa com per al treballador.

La SATSI (Secretaria Autonòmica de Telecomunicacions i Sistemes Informàtics) de la Generalitat Valenciana, està treballant en un estudi d’incorporació del teletreball a la Generalitat Valenciana, i en un correu que m’enviaren abans de l’estiu diuen:

Estamos en este momento trabajando en un estudio de incorporación del teletrabajo a la Generalitat donde estamos analizando el tema desde el punto de vista de para qué puestos de trabajo son de aplicación estas técnicas y sobretodo la problemática laboral que hay que vencer para su implantación, ya que desde el punto de vista tecnológico la Generalitat dispone de herramientas suficientes para su implantación. En concreto los objetivos de este estudio son los siguientes:
– Analizar, evaluar y proponer mejoras sobre los sistemas, herramientas y recursos existente dentro de la Generalitat que faciliten el teletrabajo.
– Identificar todos los aspectos organizacionales y las nuevas necesidades de equipamiento.
– Detectar apoyos y barreras y establecer mecanismos para superarlas consiguiendo que el cambio sea aceptado de forma normal.
– Conseguir la participación, involucración y compromiso de todos los beneficiados por el cambio.

No sabem si aquesta idea prosperarà per part de la SATSI, però el que sí que sabem és que si ens interessa el tema hem de currar-nos-el des de la base, com férem quan aconseguírem la reclassificació laboral.

Vull agrair l’interés del sindicat STAPV en aquesta iniciativa, atés que han reflectit en la seua proposta de Decret 34/1999, la idea esmentada:

Disposició final segona. Aplicació de noves tecnologies
Es faculta esta conselleria per a la realització dels estudis i actuacions necessàries per a l’aplicació de les tècniques telemàtiques en l’àmbit de gestió d’este decret.

Una plaça a Benicàssim

A Benicàssim han publicat les bases —en el BOP 103 (29.08.2006)— d’una plaça de tècnic lingüístic de l’ajuntament. Ací les teniu: [PDF]. Em sembla molt positiu que en diguen «tècnic lingüístic», tot i que s’han deixat les barres amb la moció de gènere, detall que hauria d’haver contribuït a evitar el llenguatge sexista.

D’altra banda, almenys en este cas no es tracta de promoure, dinamitzar o fer volantins diversos per a alegria del funcionariat en general i dels polítics en particular. Finalment, el fet que consoliden el lloc dels professionals lingüístics en la plantilla dels ajuntaments és el mínim que requerix actualment el compliment de les obligacions lingüístiques de les administracions públiques.