Modificacions en les obres normatives de l’Institut d’Estudis Catalans

El Diccionari de la llengua catalana (diec) de l’Institut d’Estudis Catalans ha incorporat termes nous durant l’any 2024:

Novetats de juny del 2024: aerolínia, alcaldable, asturlleonès -esa, autocaravana, blíster, bresquiller, bresquillera, bresquillerar, càtering, ciberatac, cimentera, competencial, cooperant, datàfon, demonitzar, dessalinitzador -ra, doblador2 dobladora, enoteca, esnifar, extracomunitari -tària, reciprocitat., extraïble, fidelització, fidelitzar, forfoll, fotoperiodisme, fotoperiodista, futurible, garrotín, gihadisme, gihadista, gintònic, glamurós -rosa, gomina, gorro, halibut, infusionar, internet, itinerància, juguera, kebab, led, lleute, llucet, mantra, mèdia, mediàtic -ca, mirandès -desa, mono2, moscat2, pàdel, panga, parafarmàcia, pataca, picadeta, pita2, pixelar, porexpan, precarització, precaritzar, presidenciable, rebotejador -ra, rebotejar, renyó, renyonada, renyonera, ronyonera, rostisseria, sobrepès, tempura, tetraplègic -ca, tiramisú, traçabilitat, versionar, vinoteca, xapata, xistorra

Novetats de novembre del 2024: anou, anouer, anouera, batucada, criptogínia, paparazzi [it.], preestrena, raclet, sardisme

A més d’incloure entrades noves, també s’ha modificat la redacció de diverses entrades del diccionari. I també hi ha modificacions en la redacció de la gramàtica de l’iec, en els apartats 4.4.1.2.c, 4.4.3.3, 8.5.1.c, 17.4, 17.4.1.e, 18.6.1.2.c, 19.5.b, 19.5.c, 19.5.1.c, 21.4.1, 21.4.3, 22.4.1.2.e, 25.4.7.b, 31.5.4, 34.2.5.2.c, 34.2.5.3 i 34.7.1.

Estes informacions estan disponibles en línia en els webs del diec i de la giec.

El dret a defendre’s en valencià

BOEL’article «La nova Llei del dret de defensa permet usar el català en jutjats de tot l’Estat» (Diari La Veu del País Valencià, 22.11.2024), informa de la tasca feta per la Plataforma per la Llengua en la redacció de la Llei 5/2024, del dret de defensa, que entrarà en vigor el dia 4 de desembre. Gràcies a esta faena, la lletra d de l’article 10 i l’article 11 inclouen el dret a l’ús de les llengües oficials davant l’administració de justícia:

Article 10. Drets davant els tribunals i en les relacions amb l’administració de justícia
Els titulars del dret de defensa davant dels jutjats i en les seues relacions amb l’administració de justícia tenen, entre altres, els drets següents:
[…]
d) En els procediments davant dels òrgans amb jurisdicció a tot l’estat, a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma on residixquen o on s’hagen incoat procediments judicials, i també a rebre en qualsevol d’estes llengües les comunicacions produïdes.

Article 11. Dret a intèrpret i/o traductor
Si l’ús d’una llengua determinada, especialment la materna o una de les llengües oficials en les comunitats autònomes, contribuïx a garantir l’exercici del dret de defensa, el jutjat o tribunal ha de posar a disposició dels intervenents que ho requerixquen els mecanismes rellevants d’interpretació i/o traducció.

Convé observar, tal com assenyala Sebastià Carratalà, que la lletra d de l’article 10 garantix el dret a l’ús de la llengua, però que el dret a interpretació o traducció està condicionat a la valoració que facen els tribunals d’eixa necessitat.

La comunicació clara

Il·lustració del dossier La langue de bois ou la vie en moins 🔗 de l’Association Française de Communication Interne./Selçuk Demirel.W

L’apunt «Resum de la jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”» d’Anna Arnall (21.11.2024, bloc de la Revista de Llengua i Dret), 🔗 a més del resum escrit permet accedir al vídeo de la jornada. 🎬

La part d’esta qüestió relacionada amb la faena dels tècnics i tècniques, més enllà de la idea general de comunicació efectiva que hauria de guiar l’activitat lingüística de l’administració, es podria concentrar essencialment en un punt:

Des del camp de la lingüística, s’ha recordat que el llenguatge administratiu català està basat en els principis de la comunicació clara i així ho expressen tots els manuals i materials didàctics publicats per institucions d’Andorra, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Cal fer esforços perquè totes les persones amb responsabilitats en la redacció i publicació de textos en webs de les administracions públiques aprenguin i implementin les estratègies de comunicació clara.

Encara és massa sovint complicat matindre una «comunicació abstrusa» amb l’administració pública valenciana en general, aixina que aconseguir una «comunicació clara» deu ser un objectiu destitjable i una tasca ingent i molt necessària.

Novetats en la Neoloteca i el Cercaterm

Novetats terminològiques El Termcat (29.10.2024) informa sobre diverses novetats i, a més, incorpora termes nous que podeu consultar en l’apartat «Noves incorporacions» de la Neoloteca. A continuació incloem la recopilació de les novetats ordenades per especialitats:

[Additius alimentaris] vinagre amortit
[Art] art de la distorsió, glitch-art [en],mapatge, videomapatge
[Empresa] cost de possessió, desbordament de l’abast, estoc de reserva, estoc de seguretat, estoc romanent, millora contínua
[Esports nàutics] hidroala, lot, ramada, unitat de producció, unitat epidemiològica
[Ginecologia. Obstetrícia] nadó prematur, nadó preterme, part prematur, part preterme
[Imatge. So] remasterització, remasteritzar
[Indústria del tabac] cigarret electrònic, fumador de cigarrets electrònics | fumadora de cigarrets electrònics, vaporeig, vaporejador, vaporejador | vaporejadora, vaporejar
[Pediatria] baix pes en nàixer (sin. baix pes en néixer; sigla: BPN), baix pes extrem en nàixer (sin. baix pes extrem en néixer; sigla: BPEN), límit de viabilitat, molt baix pes en nàixer (sin. molt baix pes en néixer; sigla: MBPN), mort fetal, mort neonatal, mort perinatal, mortalitat fetal, mortalitat neonatal, mortalitat perinatal, nadó extremament prematur, nadó molt prematur, nadó nascut mort, nadó nascut sense vida, nadó nascut viu, nadó prematur, nadó prematur extrem, nadó prematur moderat, nadó prematur tardà, nadó preterme, neurodesenvolupament, perinatal, periviabilitat, previable
[Producció] espai coixí, estoc coixí, kanban, kanban de producció, kanban de transport, sistema andon, sistema antierror, sistema kanban
[Programari] bug, error de programari
[Química analítica] amortidor, solució amortidora
[TIC] videomapatge, absenfonia, apuntament, apuntar, dispositiu apuntador, distorsió transitòria, esdeveniment, esdeveniment de baixada, esdeveniment de pujada, gest de contacte múltiple, gest de contacte únic, gest de punter, gest de traçat, gest monopunt, gest multipunt, gest tàctil, glitch [en], mapatge, punter

L’aplicació de la legislació europea

L’estat espanyol incomplix des de fa molts anys la legislació europea (Moisés Pérez, «Espanya, més de dues dècades d’incompliments de la convenció lingüística europea», El Temps, 17.01.2024) tant administrativament com judicialment. És una legislació que no conté sancions, absència que els anima a continuar incomplint-la. De totes formes, és positiu que de tant en tant algun organisme europeu ho faça vore, perquè els tractats internacionals també són part del dret que cal aplicar a l’estat espanyol.

Esta setmana podíem trobar en els mitjans la informació sobre l’informe del comitè d’experts sobre la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa:

El Consell d’Europa veu «deteriorament» de la llengua al País Valencià

«Preocupació» dels experts per la sentència del TSJC que ordena un 25% de classes en castellà a l’escola

Sebastià Carratalà, Diari La Veu del País Valencià, 24.09.2024.

El Consell d’Europa retreu a Espanya la imposició d’un 25% de castellà a l’escola

El comitè europeu critica la manca d’ús del català en la justícia, l’ensenyament i la sanitat

Gerard Fageda, Ara, 24.09.2024.

Termes nous en el DOGC núm. 9.208

Novetats terminològiquesRecopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat entre el gener i l’abril del 2024 (dogv número 9.208, 19.07.2024):

[Alimentació. Gastronomia] edamame , fideu ramen, fideu soba, fideu udon, futomaki (sin. compl. maki gros), gunkan, hossomaki (sin. compl. maki petit), maki, misso, motxi, niguiri, ramen, rotlle de Califòrnia (sin. compl. rotllo de Califòrnia), salsa de soja (sin. compl. salsa de soia), tataki, tataki, temaki (sin. compl. maki en cornet), txirashi (sin. compl. bol de sushi), uramaki (sin. compl. maki girat), wassabi, yakissoba
[Comunicació. Audiovisuals] audiosèrie, distopia, docudrama (sin. drama documental), docuficció, docusèrie, fals documental, monòleg còmic, sèrie documental, ucronia, utopia
[Indústria química] reformació, reformació amb vapor, reformació catalítica, reformació en sec, reformat
[Informàtica. TIC] aranya (sin. compl. rastrejador web), assistent virtual, bot (sin. compl. agent; robot), bot d’informació, bot de compres, bot de conversa (sin. compl. assistent de veu)
[Protecció civil. Incendis] incendi de toll (sin. compl. incendi de bassal), incendi de vessament
[Zoologia] gòfer, gòfer caragroc, gòfer d’Attwater, gòfer d’El Nayar, gòfer d’Idaho, gòfer d’Underwood, gòfer de Baird, gòfer de Botta, gòfer de Buller, gòfer de Cherrie, gòfer de Chiriquí, gòfer de Goldman, gòfer de Hall, gòfer de Jones, gòfer de Llano, gòfer de Merriam, gòfer de Michoacán, gòfer de plana, gòfer de Sand Hills, gòfer de Sierra Madre, gòfer de Strecker, gòfer de Tamaulipas, gòfer de Texas, gòfer de Townsend, gòfer de Veneçuela, gòfer de Willamette, gòfer de Wyoming, gòfer del Cofre de Perote (sin. compl. gòfer de Nauhcampatépetl), gòfer del Darién, gòfer del desert, gòfer del Nevado de Toluca (sin. compl. gòfer del Xinantécatl), gòfer fumat, gòfer gegant, gòfer gros, gòfer hirsut, gòfer meridional, gòfer muntanyenc, gòfer negre-i-bru, gòfer occidental, gòfer septentrional, gòfer sud-oriental, gòfer variable, nòctul, nòctul de la Xina, nòctul de les Açores, nòctul del Japó, nòctul gegant, nòctul gros, nòctul muntanyenc, nòctul oriental, nòctul petit

Anàlisi de polítiques

Imatge decorativaAmb el canvi de govern en la Generalitat valenciana al 2023, al mateix temps que s’activaran propostes que s’hauran d’enfrontar amb la més o menys intensa i efectiva política de gestió de la imposició del castellà i el desús del valencià durant esta legislatura, convé també fer un repàs crític de les polítiques dutes a terme durant la legislatura anterior, per tal de valorar els errors i els encerts i per a intentar millorar les exigències presents i futures.

Per a dur avant eixa activitat, el centre de documentació de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha elaborat i oferix dos bibliografies que poden ser un bon punt de partida:

  • Avaluació de polítiques lingüístiques (2016-2021)
  • Avaluació de polítiques lingüístiques II (2016-2024)

 

Els llançols que anem perdent

Il·lustració per a una campanya de promoció de l’ús del valencià.

Un grup de tècnics lingüístics van publicar en abril un article, «A cada bugada perdem un llençol… i ja en van quatre» (Nosaltres La Veu, 24.04.2024) on reivindiquen la seua faena i l’activitat que s’ha dut a terme des de fa dècades per a la consolidar «la recuperació de l’oficialitat del valencià en l’espai administratiu i en la resta d’àmbits formals». A més, aporten unes quantes reflexions sobre política lingüística actual del govern del Partit Popular i Vox, tant en la seua expressió pública com en la instrumentalització dels criteris lingüístics (els nous del 2024) o la devaluació de la tasca fet pels tècnics lingüístics des de fa dècades. Una frase aclaridora que hauria de ser un referent per a resoldre dubtes i preferències:

L’avantatge d’una llengua és la seua versatilitat, la possibilitat de recórrer a les distintes opcions formals del codi segons els distints registres.

Fa vora vint anys, la presidenta aleshores de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv) va publicar un article, «El nom de la llengua i la rendibilitat política» (Levante, 20.11.2004), en termes semblants. Comparant els dos articles es pot observar que s’ha avançat un poc en algunes qüestions superficials (l’onomàstica, l’extensió de l’ús escrit en l’administració…) però que persistixen les deficiències de fons, ja que les dos legislatures del Botànic (2015-2023) van tornar a la vella infraplanificació lingüística —segons el terme usat per Miquel Àngel Pradilla (2007): «La política lingüística contemporània o la deriva substitutòria de l'”idioma valencià”»— del anys huitanta i noranta dels governs socialistes, ara que sabem com han acabat les ficcions i representacions amb què mos van entretindre de tant en tant (veg. «L’ús del valencià en l’Administració de la Generalitat Valenciana» de Ferran Bargues Estellés). O possiblement encara de manera més maldestra, tal com mostrava un article del sindicat stas, «La privatització de la llengua»,  fa cosa d’un any.

Congrés sobre toponímia i onomàstica

A la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de València (Sala Sanchis Guarner, Sala Enric Valor, Sala Cèsar Simon, Sala Cultural; avinguda de Blasco Ibáñez, 32, 46010 València), tindrà lloc del 9 al 12 d’abril el III Congrés Toponomasticon Hispaniae i XIV Congrés Internacional sobre Onomàstica Hispànica, amb un extens programa de ponències, comunicacions, taules redones i actuacions. La inscripció és gratuïta. Podeu consultar la informació en el web de la Universitat de València.