Els llibres d’estil i les gramàtiques solen comentar el cas de l’ús del guionet entre elements prefixats i sigles. Per exemple, la gnv de l’avl comenta l’ús del guionet en este cas:
h) En les paraules formades amb un prefix i un nom propi escrit amb majúscula inicial: anti-OTAN, pro-Israel.
En canvi, no tracten el cas de les paraules creades amb sigles i elements sufixats. En eixe sentit, podem procedir per analogia, tal com indica el Termcat (consulta: 11.07.2018):
L’ortografia normativa no en diu res, d’aquest tipus de mots, que són derivats per sufixació que tenen com a nucli una sigla. Es tracta, de fet, de formacions atípiques, molt poc habituals en català.
Per analogia, però, amb els derivats per prefixació que tenen com a nucli una sigla (per exemple, anti-OTAN o ex-URSS) o amb els compostos en què algun dels elements és un símbol (per exemple, goma-2, α-naftol, omega-3, pH-metre), que sí que preveu la normativa i que s’escriuen amb guionet (veg. els punts 4.3.1.2.b i 4.3.2.2.h de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans), sembla lògic pensar que la millor manera d’ajuntar la sigla LGBT (o les variants LGTB, LGBTI, etc.) amb un sufix és també amb guionet. Per tant: LGBT-fòbia i LGBT-fob. Igualment faríem en els casos de CD-ROM-teca i PNB-fília.
Per contra, en castellà, la Fundéu (consulta: 10.07.2018) ha optat per la unió dels elements sense guionet: LGTBfobia.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
Trobe més adequada la solució de la Fundéu per al castellà que no pas la catalana del Termcat. Sempre he interpretat l’addició d’un guionet entre el prefix i una sigla o un nom propi en l’estranyesa que ocasionaria veure una majúscula enmig d’un mot. El guionet donaria l’autonomia necessària al segon element d’eixe mot compost perquè poguera mantindre la majúscula. Per tant, en els compostos que van al revés (sigla + sufix), i com que la majúscula va davant, desapareix la necessitat de posar-hi un guionet.
Els que fan la normativa del català solen crear problemes de concepció quan no tenen en compte les implicacions d’adoptar un camí o un altre (com s’observa quan l’IEC crea excepcions innecessàries que contravenen la regla general, com seria el cas de canviar «l’Haia» per «la Haia» o l’increïble «exdirector»/«ex director general»). En canvi, en este cas, crec que el Termcat ha segut coherent i ha estés l’aplicació d’una regla existència a un cas semblant que es podia resoldre aixina. (Al capdavall, tampoc no és habitual combinar diverses majúscules inicials seguides de lletres en minúscula.)
Una altra cosa serà que mos haurem de replantejar eixe problema que insinues: els nous usos creatius que combinen majúscules i minúscules (ONGs, EuroVelo, CiU, CulturArts…).