- La grafia làmpara és, segons el dnv, una variant coŀloquial de làmpada:
làmpara f. [col·loq.] ELECTR. Làmpada.
En realitat, no és que siga coŀloquial, sinó que és la forma general en valencià (podríem pensar que els valencians, per sort, som molt coŀloquials) i també és d’ús literari:
- El jove Aŀladí acarona el coure rogenc d’una làmpara tot invocant els seus poders meravellosos… (Robert Saladrigas, La llibreta groga; consulta: 02.08.2019)
- A l’ambient hi quedaven com esquinçalls d’incomoditat que s’assemblaven als esquinçalls de fum de tabac que s’allargassaven al voltant de les làmpares. (George Simenon, El gos groc; traducció de Lluís Maria Todó; consulta: 02.08.2019)
- …sota la làmpara de fusta de quatre braços d’estil colonial… (Julià de Jòdar, L’àngel de la segona mort; consulta: 05.08.2019)
- …i la làmpara crema com un silenci viu… (Joan Salvat-Papasseit, «Estampa japonesa»
El company Xavier Pàmies ja va tractar la qüestió l’any 2016 en «làmpara» (Qüestions puntuals de llengua; consulta: 05.08.2019). Pel que fa a les referències literàries, comentava:
La llista que apareix al ctilc d’autors consagrats que juntament amb Sagarra han utilitzat o utilitzen làmpara hauria de fer reflexionar les autoritats lingüístiques: Ramon Vinyes, Alexandre Plana, Millàs-Raurell, Narcís Oller, Pous i Pagès, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Pompeu Gener, Joan Alavedra, Puig i Ferrater, Enric Jardí, Marià Manent, Josep Carner, Joan Bonet, Joan-Salvat Papasseit, Prudenci Bertrana, Gabriel Ferrater, Mercè Rodoreda, Josep Vallverdú, Teresa Pàmies, Francesc Trabal, Valentí Puig, Ferran Torrent.
- Com a dada anecdòtica, podem indicar que el diccionari del programa de traducció Salt 2.0 (continguts declarats oficials per l’avl, fins a l’aparició el línia del dnv en 2014) incloïa la forma làmpara; més tard, la versió 3.0 del programa (que no era oficial) la va eliminar. Posteriorment, com hem vist a l’inici, el dnv la va incorporar definitivament.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.