La paraula escaig té tres accepcions, segons el dnv i el dcvb:
(dnv) 1. m. Fracció que excedix una quantitat redona. Sis euros i escaig.
(dnv) 2. m. Talleruca, retall, tros extrem d’una peça de roba o de paper.
(dcvb) 3. Barrisc, conjunt de coses comprat o venut a ull, sense mesurar. He comprat un escaig de fesoles.
En el sentit de la primera accepció, la més comuna, hi ha diverses locucions que tenen un significat semblant i que no solen tindre tant d’ús en contexts on es podrien utilitzar alternativament (i evitant pensar que l’única alternativa és el castellà «i pico»):
(espinal) ben comptats, i busques, i les dents,1 i (un) remitjó, i repicó,2 i tacó, i tants, (dnv) i passeres, i tacó.3
Nota 1. Esta sembla utilitzada només com a rèplica d’incredulitat quan es parla de l’edat. L’exemple documentat per espinal és: «Diu que té vint anys?… i les dents! Ja fa anys que els va complir.»
Nota 2. Esta té un significat més precís: «repic que solen precedir o seguir una sèrie de tocs d’avís més cadenciosos».
Nota 3. No localitze exemples d’estes dos que no siguen de diccionari.
Exemples:
- El canvi es produeix quan els sectors econòmics i empresarials van començar, fa dos dies ben comptats… (Patrícia Gabancho, La batalla de l’Estatut; consulta: 06.08.2019)
- Quan fa uns dos anys i busques Blai em contava que rellegia i estudiava els sonets miquelangelians i els shakespearians… (Pere Rosselló Bover, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Blai Bonet; consulta: 06.08.2019)
- Hai tingut tres cafissos d’ordi i un remitjó. (Carles Salvador, Vocabular de Benassal; consulta: 06.08.2019)
- Amb els sis mil i tants que hi deu haver a Barcelona resulta que la meva biblioteca s’atansa, si no hi arriba, als onze mil. (Manuel de Pedrolo, Diari 1987; consulta: 06.08.2019)
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.