— Extens treball d'Idali Vera Grau;
— Revisió i ampliació feta per la CDLPV
(seguint en molts casos el que indicava la GEC); març 2006.
— Mapa toponímic de J. Becat i Terra Nostra: [PDF]
— Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord de l'IEC: [PDF]

Introducció

Idali Vera Grau

Aquesta llista inclou tots els municipis (oficials a l’Estat Francès) de la Catalunya del Nord [gec] amb llur ortografia catalana correcta així com la grafia oficial francesa, la comarca (i subcomarca si escau) en què se troben, la pronúncia i  també el gentilici de llurs habitants. Hi hem inclòs els comuns de la part occitana de la Catalunya del Nord, ço és la Fenolleda (Fenolhedés o Fenolheda en occità) que l’Estat Francès ha ajuntat al Departament dels Pyrénées Orientales.

No cal pas seguir la voluntat d’alguns que evocant la vella «tradició» ortogràfica volen conservar les y per marcar els diftongs, les h intervocàliques per trencar l’hiat, la ch final perquè això fa català (de fet fou copiat de l’italià). L’ortografia general del català s’ha d’aplicar en els topònims segons les regles de l’Institut d’Estudis Catalans, com ja s’ha fet a tot el Principat de Catalunya (s’ha canviat Vich en Vic). Així, com que, per exemple s’escriu aigua, cal escriure Aiguatèbia i no pas *Ayguatèbia. Doncs, escriurem Tuïr i no *Tuhir, Nefiac i no *Nefiach, etc.

Per als gentilicis donem els que cita Joan Coromines a l’Onomasticon Cataloniae, que són de fiar (enquesta sul terreny), o bé els de Lluís Creixell (Diccionari Bàsic Francès-Català, 3.ª edició ampliada) i també nos referim al Diccionari de gentilicis catalans d’August Bover i Font.Per als topònims occitans del Fenollet nos basem sobretot en l’Atlas linguistique des Pyrénées orientales de H. Guiter que dóna la pronunciació local de tots els municipis occitans de la Catalunya del Nord departamental així com d’aquestes obres:

• BARTHE, R.: Lexique français-occitan – Toulouse, 1984
• BOISGONTIER, J.: Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc oriental – Paris, 1981
• DAUZAT, A. & ROSTAING, C.: Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France – Paris, 1963
• FENIE, B. & FENIE, J.: Dictionnaire des pays et provinces de France – Luçon, 2000; Toponymie occitane – Luçon 1997
• GUITER, H.: Atlas linguistique des Pyrénées orientales – Paris, 1966
• «Els topònims d’Occitània en occità» [web desaparegut]

Els sobrenoms col·lectius són sobretot basats en els que dóna Pasqual Tirac Alventosa a Les surnoms catalans.

Transcripció fonètica

Nos ha semblat important indicar la pronúncia dels vilatges i viles. Per fer-ho en donem una transcripció fonètica. Aquesta és purament indicativa, que les persones interessades en una més gran exactitud científica consultin l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, que transcriu escrupolosament cada topònim segons la pronúncia local en els diversos dialectes. Les necessitats pràctiques i tipogràfiques nos han dut a prescindir de l’alfabet fonètic internacional. Per tant nos hem acontentat d’emprar l’alfabet usual (català) més aquests signes que segueixen:

[æ]: vocal neutra del català oriental, que sona entre la a i la e
[ę]: e oberta (cat. cel, fr. fer)
[ž]: palatal sonora (cat. dijous, fr. jambe)
[š]: palatal sorda (cat. caixa, fr. bouche)
[ʎ]: l mullada o palatal (cat. llamp, esp. lluvia)
[ɲ]: n mullada o palatal (cat. muntanya, fr. montagne)