- Pel que fa al complement directe preposicional (CDP), anem fent un recull de casos en què la normativa ha anat ampliant la possibilitat d’utilitzar-lo. Anem afegint els enllaços a les fitxes en la llista següent:
- CDP: a + qui, quin, quants
- CDP: amb complement predicatiu de verbs d’opinió
- CDP: comparatives amb verb elidit
- CDP: complement directe preverbal
- CDP: estructura relativa a qui
- CDP: expressió de reciprocitat l’un a l’altre
- CDP: interrogatives a qui
- CDP: l’un a l’altre
- CDP: paraŀlelisme sintàctic
- CDP: posposat al complement de règim
- CDP: postverbal contigu al subjecte
- CDP: pronoms personals tònics
- CDP: sintagma nominal referent d’un pronom feble
- CDP: subordinada substantiva d’infinitiu
- Quant a les diferents denominacions de l’objecte directe: complement directe, implement i altres, utilitzarem, en general, la que fa servir l’avl en la seua gramàtica, tot i que segurament és un debat que no està tancat (veg. La terminologia lingüística en l’ensenyament secundari).
- En versions anteriors d’esta fitxa, havíem recollit opcions i limitacions en obres diferents:
- Segons el mestil (pàg. 789-…) i altres referències es pot usar la preposició a davant els pronoms tothom, tots, altri, ningú, cadascú, molts; (solà94) qui, el qual, algú.
- Podem llegir en Sintaxi bàsica del català de Carme Vilà i Comajoan (1990):
Davant qualsevol pronom tònic [+animat] es tolera la preposició a en el CD: Això beneficia (a) tothom; […] També es tolera la inclusió de la preposició a quan el CD és avantposat:* (A) l’Albert, l’he vist al cinema.[…] S’aconsella també la inclusió de la preposició a quan un enunciat és ambigu perquè hi ha un constituent que tant pot ser subjecte com CD: T’estima com la Marta / T’estima com a la Marta.
*Més avall podem vore el punt c de la gnv, que indica:
c) En casos de dislocació, quan el complement directe és definit, està referit a éssers animats i és représ per un pronom feble:
Als nous inquilins, no els entén ningú.
No els entén ningú, als nous inquilins.
Sobre esta mateixa qüestió, convé llegir el punt 11.5.1.5 de la gcc («La preposició i el sintagma preposicional» de Pelegrí Sancho Cremades), que detalla alguns casos més aportats per solà94 i altres:
Solà (1994: 167) considera que el desplaçament d’un complement directe que és un nom que designa una entitat humana (i més encara quan és un nom propi), sembla exigir la preposició a […].66 De fet, la preposició a davant els complements disclocats és un construcció antiga en català i potser per aquesta raó ha estat admesa per alguns gramàtics.
66. En mallorquí s’empra de manera sistemàtica la preposició a(n) davant els objectes directes dislocats a la dreta, siguin animats o inanimats […]. Aquest ús es troba almenys des del segle xvii.
- Pla Nualart aporta una síntesi («Complements directes amb a i sense», Ara.cat, 18.02.2011) de tot això:
Simplificant-ho una mica, Solà diu que la a només és incorrecta quan el cd va darrere el verb, no és un pronom fort i no crea ambigüitat. Vegem quan podem —i per mi és millor— posar-hi la a .Sempre que el cd vagi davant del verb. Passa en dislocacions («A l’Anna no l’ha vist»), en oracions de relatiu («La dona a qui estima») i en les interrogatives («A qui ha insultat?»). Si escrivim «L’Anna no l’ha vist», «La dona que estima» i «Qui ha insultat», no podem saber qui veu, qui estima i qui insulta. I, si no volem crear estranyes asimetries, crec que val més mantenir-la encara que un canvi de persona desfaci l’ambigüitat («A l’Anna no l’has vist»).
La a també és lícita davant pronoms com cadascú, qualsevol, ningú, algú i tothom i és obligatòria davant pronoms personals forts, que quan fan de cd són duplicats amb un pronom feble: «L’he vist a ell», «M’afecta a mi». Si hi ha duplicació, encara que no sigui amb pronom, la a s’ha de mantenir: «Ens acusa als professors». I també s’ha de mantenir, per simetria, en frases com «A qui fa molt que no veig és al Joan», «M’han renyat a mi i als meus companys». I el consell final és: sempre que sense a la frase sigui ambigua, poseu-hi a.
- En la gramàtica de l’avl tenim més detallats els casos en què el complement directe és introduït per la preposició a:
En algun context, el cd va precedit o pot anar precedit de la preposició a. Es tracta dels casos següents:
a) Davant d’un pronom personal fort:
T’ha nomenat a tu.
Ens estava buscant a nosaltres.
Mira’ls a ells, no a mi.observació: La preposició a també apareix, amb sintagmes nominals, en aquells casos que estan duplicats per un pronom feble i equivalen a nosaltres o vosaltres: Ens estaven buscant als estudiants de batxillerat (això és, ‘a nosaltres, estudiants de batxillerat’).
b) En casos de possible ambigüitat entre el subjecte i el complement directe, a causa de la posposició del primer:
En el partit d’ahir va guanyar el Vila-real al Betis.
Hem vist com perseguia un policia a un lladre.c) En casos de dislocació, quan el complement directe és definit, està referit a éssers animats i és représ per un pronom feble:
Als nous inquilins, no els entén ningú.
No els entén ningú, als nous inquilins.d) Optativament, davant dels pronoms indefinits tothom, tots, algú i ningú, i amb interrogatius o relatius ambigus:
Vaig trobar (a) tothom.
Has vist (a) algú?
(A) qui ha escoltat?
He vist l’home que / a qui va intimidar Marta.observació: També s’usa la preposició en aquells casos en què un quantitatiu assumix una funció pròxima al pronom i té un valor específic de persona: Segurament el meu discurs sorprendrà a molts; No sé si farà riure a molts o a pocs, però és un destrellat. No s’usa, en canvi, la preposició en els casos en què modifica un substantiu explícit o pronominalitzat per en: Hem vist molts amics teus; N’hem vist molts.
e) Optativament, davant de nom propi de persona:
He vist (a) Carles.
Han convidat (a) Maria a la boda.Però no quan va precedit de determinant:
He vist l’amiga Teresa.
He vist en Joan.observació: Els noms propis amb article tenen un comportament pròxim a la resta de sintagmes nominals, i admeten fàcilment l’ús sense preposició; els noms propis sense article, en canvi, s’aproximen als pronoms personals, i l’ús sense preposició resulta més marcat i artificial. Notem, a més, que no s’usa la preposició en casos com He llegit Ausiàs March, Estava embadalit sentint Mozart, en què els noms propis s’usen metonímicament per a referir-se a l’obra d’un autor.
f) En casos d’estructures paral·leles on un dels constituents ja apareix precedit de preposició:
T’han convidat a tu i al metge de Calp.
T’estimaràs a tu mateix com als altres.
Han convidat a tots, fins i tot al meu cosí.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.