- Exclamació que podem sentir usualment, sobretot amb valor de rebuig o de disgust, en l’expressió «¡a l’igual!»:
• I a mi, que gairebé m’ennuego, m’ha sortit l’exclamació preferida dels meus fills: «a l’igual…».
• Polònia, (tv3, 25.03.2021; cap al minut 30,10): al final de les preses falses que tanquen el programa, el personatge de Pablo Casado diu: «Sí, home, ¡a l’igual!», després de rebutjar fer un glop d’un «covidlitro» (versió adaptada per al gag del «cubalitro»).
Sobre esta expressió, Albert Pla Nualart («’Igual’, ‘a l’igual que’ i ‘a l’igual!’», Ara.cat, 17.08.2012; consulta: 23.10.2019) fa el comentari següent:
Hi ha també un a l’igual! recent, sorgit de l’argot adolescent, que té un sentit peculiar i versàtil. Barreja sorpresa, incredulitat i indignació, com i ara! o sí, i què més! , i desprèn la càrrega irònica d’ ara hi corro! L’hem de restringir al seu registre.
- Seguint Ruaix (daux), és correcta la locució prepositiva a l’igual de (veg. dnv; consulta: 23.10.2019), però la locució conjuntiva a l’igual que és incorrecta (seria una interferència del castellà):
a l’igual que loc. conj. igual que, com també. […] Ara bé, és reconeguda pels diccionaris la locució prepositiva a l’igual de (p. e.: Jo no sóc tractat a l’igual dels meus mèrits).
- Aprofitant el cas, podem afegir la locució adverbial per igual comentada també per Albert Pla Nualart en el mateix article:
Per igual («No afecta a tothom per igual») no és ni al diec2 ni al gdlc, però el dcvb el recull, amb exemples del xv, al costat d’un per un igual que també recull el gd62.
No apareix tampoc en el dnv, però sí que la podem documentar en obres de referència:
- Vides paral·leles de Plutarc (Fundació Bernat Metge, 1934; consulta: 23.10.2019)
- Pandora al Congo d’Albert Sánchez Pinyol (2005; consulta: 23.10.2019)
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.