Quatre Pobles, séquia dels

Pont de les Estacades, a l’assut de Riola, inici de la séquia Major. / Google Maps. 🔗

Podem localitzar dos séquies valencianes que reben la mateixa denominació, séquia dels Quatre Pobles:

  • A la Vall d’Albaida. Segons l’article «Alguns topònims històrics de la governació, terme general i particular de la ciutat de Xàtiva» d’Agustí Ventura Conejero (1997):
    «Malgrat això no apareix el Repartiment i no sabem si els cristians que la poblarien serien els que al Repartiment figuren a les donacions de Huadacecar, que sense dubtes no es refereixen a l’estricte poble de Guadasèquies [sic] sinó a tot el conjunt d’ells, els poblets del riu, regats per la sèquia [sic] de Colata o dels quatre pobles.»
    El Nomenclàtor Toponímic Valencià (consulta: 07.03.2025) permet localitzar eixa séquia, que l’article de Ventura també denomina de Colata, i que va d’Alfarrasí a Guadasséquies passant per Benissuera i Sempere.
  • A la Ribera Baixa. Segons l’article «El naixement de la sèquia [sic] Major de Corbera a començaments del segle xv» de Salvador Vercher Lletí (2014), hi ha a la Ribera, una séquia que passa pels termes de Riola, Fortaleny, Corbera i Polinyà de Xúquer i que també rep dos noms, séquia Major de Corbera o séquia dels Quatre Pobles:
    «En l’actualitat, és coneguda amb el nom de “séquia dels Quatre Pobles”, en clara al·lusió a les localitats que reguen d’aquesta. Però el seu nom oficial, del qual no sempre es fa ús, és el de sèquia [sic] Major de l’extingida Vila i Honor de Corbera.»

estalquejar

Fragment d’un missatge d’Àpunt en Facebook. 🔗

Els diccionaris no arrepleguen encara esta adaptació de l’anglés stalk. La forma adaptada estalquejar es pot localitzar en diverses obres publicades en paper, aixina que, si es consolida l’ús del verb en la xarxa, és possible que arribe a entrar com a fitxa del Cercaterm (consulta: 06.03.2025), on encara no l’han inclosa clarament, tot i que Míriam Martí (01.02.2019, «En Primera Persona: Míriam Martín, lingüista de l’Optimot») va deixar una pinzellada sobre una innovació relacionada amb este verb:

Els límits de lèxic general o especialitzat no sempre són clars, perquè hi ha termes que s’han popularitzat i passen a formar part de l’ús quotidià o de l’argot dels joves (per exemple: stalker és un assetjador, però en l’argot juvenil de xarxes és un espieta, un tafaner).

Mentrestant, podem localitzar el verb stalkejar/estalquejar en Petem-ho! de Mas Carvioto, Soler Mañé i Viladomat Monterde (2023) on el definixen a partir dels conceptes assetjar i dotorejar afegint algun matís:

[…] semànticament és un mot interessant, perquè el significat original de assetjar o sotjar, a diferència de l’anglès, va quedar circumscrit, de bon principi, sobretot a l’àmbit de les noves tecnologies (que ja no són tan noves) per referir-se a la idea de tafanejar algú a les xarxes socials, és a dir, per exemple, repassar de dalt a baix el perfil d’Instagram d’una persona, o les piulades que ha fet a Twitter, per saber-ho absolutament tot i obtenir el màxim d’informació sobre l’individu en qüestió, però sempre (molt important) sense deixar cap rastre.

El web Comhodiria.cat (consulta: 11.03.2025) conté per ara només les formes stalker i stalkejar («Data de l’entrada: 08-11-2019»):

stalker

Persona que es dedica a espiar, xafardejar o fer el seguiment d’algú secretament, generalment a través de les xarxes socials.
No el segueixo, però cada dia miro si ha penjat alguna foto: soc una mica stalker!

stalkejar

tr. Espiar, xafardejar o fer el seguiment d’algú secretament, generalment a través de les xarxes socials.
Quan el vaig conèixer li vaig stalkejar l’Instagram i vaig veure que juga a handbol.

En l’Ésadir sí que han fet ja la fitxa en el sentit exposat:

estalquejar

Lleng. col·loquial.
Adaptació de l’anglès to stalk.
En argot, espiar o tafanejar l’activitat d’algú a les xarxes socials per obtenir informació sobre la seva vida personal, aficions, relacions, etc.
He estalquejat el meu crush a Instagram

Un poc més de documentació impresa:

  • Robert Eaglestone (2020; traducció d’Octavi Gil Pujol): La literatura. Per què és important
  • Marta Pontnou i Farré (2021): Sexe ficció: Manual per a pubilles del segle xxi
  • Darcie Little Badger (2024; traducció d’Elena Ordeig Vila): Elatsoe
  • Arià Paco Abenoza (2025): Teoria del joc

Probablement, a més de l’antiguitat del terme (2019), l’acceptació en la llengua escrita, en els repertoris lèxics dels mitjans i per persones no tan jóvens, deu ser un avís de la caducitat del terme en els registres argòtics juvenils, que ara podria tendir a desaparéixer o a consolidar-se en el registre col·loquial general.

parapeu

Fragment del web de l’Estació Ornitològica El Parapeu. 🔗

La paraula parapeu té entrada en el dnv:

parapeu
m. Dificultats o impediments que es posen a algú per a obstaculitzar alguna cosa que vol fer.

El dcvb no l’arreplegava, però sí que apareixia en colomina:

+parapeu ‘fre, obstacle, entrebanc’, «m’han posat parapeus» (B[enido]rm, l’Alfàs, JMartz).

Ocurrència persistent

Tenint en compte el valor de veracitat que atorguem a l’escriptura, podem pensar que la creació expressiva fer parapeu tindrà més fortuna que si s’haguera quedat com a argot per a iniciats, que és el que degué ser en algun temps, al costat de posar peu fiter, expressions que van rebre la funció de calcar l’hacer hincapié castellà.

Amb el significat ‘fer èmfasi, recalcar, insistir, subratllar, posar l’accent’, reig2 va incorporar la suposada locució fer parapeu*, indocumentada i inaudita en aquell moment, excepte en possibles converses de bar que fan broma sobre la possibilitat de traduir més o menys literalment qualsevol cosa del castellà-espanyol al valencià-català, com seria el cas de fer-ho equivalent del hacer hincapié espanyol, que algunes vegades hem sentit, en versió particular d’algun diputat valencià: fer hincapeu*.

El mateix Eugeni Reig va comentar (juliol del 2005):

Això de «fer parapeu» no ho tinc ben documentat. Ho deia un company meu de carrera que era de la Safor, però ni recorde com li deien ni recorde exactament quin era el seu poble. Algú em digué que això també ho deia Francesc Ferrer Pastor, però en el seu Diccionari general no hi és i a ell, per desgràcia, no puc preguntar-li-ho perquè ja ha mort.

De fet, la seua consulta a la llista Zèfir (març 2002) va rebre una resposta negativa de Josep Agustí (Horta):

«Fer parapeu» em resultava desconeguda.

Fins fa poc —ara ja no (setembre del 2005)—, podíem trobar un ús d’esta fórmula a la xarxa en una acta del Gremi de Campaners de València. Tanmateix, l’autor de l’acta ha decidit esmenar-ho, després de consultar l’avl, on no li han pogut validar l’expressió, sinó tot el contrari:

Diuen que «fer parapeu» seria més bé una adaptació per a evitar la malsonant «fer hincapeu», que seria ridícula.»

El cas és que l’autor de l’acta, amb molt bon sentit —i estil de redacció—, havia agafat l’expressió d’una veu suposadament autoritzada:

No és una expressió que utilitzem els campaners, sinó una expressió que jo havia sentit a una persona que considere que té un valencià més que correcte i que, pensava, és correcta.

En este cas, podem constatar que les veus autoritzades també fan broma de tant en tant o es deixen dur pel joc de la traducció literal. Estic segur que Eugeni Reig esmenarà la fitxa del seu llibre —o, si és el cas, la completarà i confirmarà amb més documentació.

carrusel

Carrusel
Un carrusel, fotografiat per Eugène Atget (1923).W/ Internet Archive. 🔗

La paraula carrusel apareix en el dnv:

carrusel
1.  m. ESPECT. Espectacle eqüestre que consistix en una sèrie d’exercicis d’exhibició executats per una formació de genets, generalment disposats en cercle.
2. m. JOCS Cavallets 9.
3. m. Successió ràpida de persones o fets en l’espai o en el temps.
4. m. INFORM. Element d’una pàgina web en el qual es mostren cíclicament imatges o text que es vol destacar.
5. carrusel esportiu m. AUDIOVIS. En ràdio i televisió, conjunt de connexions amb diversos llocs on es disputen competicions esportives simultànies durant una retransmissió.

Fa uns anys, el company Àngel Alexandre mos va assenyalar una curiositat (Migjorn, 04.10.2006 dc.):

Ahir em va sorprendre veure diferents grafies per a esta paraula:

  • Diccionari valencià (Bromera), diccionari del Salt: carrussel.
  • Termcat: carrusel.
  • Gran diccionari de la llengua catalana: carrousel* (amb la indicació d’estrangerisme no adaptat [*]).
  • diec: no l’arreplega.
Nota fdt. El gdlc ha adoptat la grafia carrusel; el diec continua sense donar entrada a esta paraula (consulta: 03.03.2025).

El gd62 també entrava aleshores la forma carrusel. Per contra, la qüestió de la esse sonora o sorda no tenia a vore amb els valencians (encara el que el diccionari del Salt 2.0 haja escrit —considerem que erròniament— *carrussel), com es pot comprovar en el pdl-iec, on la paraula apareix documentada una cinquantena de vegades amb formes diverses. Tenint en compte l’origen francés, la forma havia de ser la que indicaven el Termcat i el gd62.

Quant a l’etimologia, el tlf dona (s. v. carrousel):

Empr. au napolitain carusello (ital. carosello) «sorte de jeu» (ca 1580, Sassetti ds batt.) du nom des balles de craie [en forme de têtes] (en napolitain carus(i)ello, -i «tire-lire de craie en forme de tête», dér. de caruso «tête rasée», v. dei)

amanéixer

El verb amanéixer en el Tresor del valencià meridional. 🔗

Encara que el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans no l’ha inclòs encara en el seu diccionari, el verb amanéixer sí que té entrada en el Diccionari normatiu valencià (consulta: 26.02.2025):

amanéixer
v. intr. Aparéixer, fer-se visible.

El Diccionari general de Francesc Ferrer pastor ja incloïa este verb:

amanéixer
v. intr. Començar a ser de dia. // Aparéixer, fer-se visible.

El verb apareixia en el dietari de Joaquim Aierdi (Cival; consulta: 27.02.2025; edició de Vicent Josep Escartí) i en el Sermó de la conquista de Gaspar Blai Arbuxech (1666) (catmod, 104):

  • Aierdi (1661): «a la matinada, tornà a amanéixer feta la forca»
  • Arbuxech (1666): «Pensat y fet; perque apenes lo Rey fonch en Ruçafa, quant amaneixque lo Rey Zaen de Valencia ab deu mil moros de apeu»

Esta documentació és anterior a la primera documentació que dona el dcvb (s. xviii) i a les Ordinacions tocants a la custodia y guarda de la costa maritima del regne de Valencia (1673).

Segons Germà Colón (10.01.2004) era «un horrend i inacceptable castellanisme, i no cal propagar-lo sinó fer que desaparega d’allà on haja entrat. […] Pel que fa a “amanèixer” podríeu consultar l’estudi de Monika Winet, “Amanecer, anochecer / amanhecer, anoitecer, dos arabismos semánticos y sintácticos” dins la Revue de linguistique romane, 59, 1995, pàgs. 25-65.» Emili Casanova (dins EVA) li dóna el significat ‘arribar’.

Podem precisar que, segons l’ús de la Safor, s’utilitza únicament amb este significat, però per a descriure l’arribada d’algú o alguna cosa a un lloc on hi ha qui està esperant o perquè es vol fer èmfasi em l’aparició o el retard: «Pere va amanéixer a vora migdia»; «Ja vorem quan amaneix el teu cunyat!». Aixina ho definix Joan Giner Monfort (El parlar de la Safor, 2016):

amanéixer (Tav) Arribar, algú, a algun lloc on l’esperen.

L’eixida del sol

Pel que fa a l’eixida del sol, les expressions tradicionals i habituals que s’hi referixen són «eixir el sol», «clarejar», «fer-se de dia», «ser de dia», etc.

mix

Imatge d’un documental de TVE sobre els recopilatoris musicals Megamix. / TVE. 🔗

La paraula mix ‘mescla, combinació’ és un terme anglés  que s’utilitzava inicialment en el camp de la música i que s’ha estés a altres àmbits. No apareix en els diccionaris, però sí que el trobem en el Vocabulari de la música de l’AVL (2018), on apareix marcada com a terme anglés:

mix [angl.]
m. Disc que conté una mescla de diferents músiques o cançons, generalment ballables.
• cast. mix.
• angl. mix.

A més, el Diccionari normatiu valencià inclou el terme anglés remix:

remix [remíks] [angl.] m. MÚS. Mescla alternativa d’una cançó en un estudi de so per a modificar el seu aspecte sonor o millorar la qualitat sonora, sovint amb la incorporació de ritmes i efectes nous.

Ambigüitat ortogràfica: mix, ‘mix’, ‘remix’, repix…

A pesar de les vaciŀlacions inicials, les publicacions periòdiques han anat incorporant mix com a terme valencià-català —no l’estan marcant com a estrangerisme—, aixina que probablement acabarà sent adoptat pels diccionaris generals, on tindrem aleshores dos mix escrits igual amb pronúncies diferents per a cada significat: mix [míʃ] ‘gat’ / mix [míks] ‘barreja’.

El terme mix en el Cercaterm

El Cercaterm ja va normalitzar l’any 1998 el terme mix de comunicació, terme que ha segut incorporat pel gd62 pel gdlc (consulta: 25.02.2023).

Posteriorment, el Cercaterm (17.01.2025), mos escriu que, seguint els seus criteris d’elaboració de les fitxes, han de considerar que la pronúncia anglesa [‘miks] és també catalana (podem pensar en fix, afix, sufix i més casos). Per tant, no marcaran eixa paraula com a anglicisme, a pesar que continue sent una grafia confusa quant a la pronúncia. És un aspecte de l’ortografia que no està ben resolt.

Possalet

Imatge de l’inici del barranc de Possalet als termes de Xest i Loriguilla. / Nomenclàtor Toponímic Valencià. 🔗

El topònim Possalet correspon al nom d’un barranc dels termes Riba-roja i Quart de Poblet. El barranc de Possalet continua cap a l’est i es convertix en el barranc de la Saleta quan passa per Aldaia i Alaquàs. L’origen del barranc és el barranco de Pozalet, denominació que rep a Xest i Loriguilla (segons una informació d’Aigües-Vives Pérez Piquer, 21.09.2001), on hi ha la partida Pozalet, sense article en cap dels usos, segons les dades del nomenclàtor (consulta: 06.02.2025). 🔗

òmnibus

Fragment d’una informació de Radio-Canada sobre un projecte de llei òmnibus de l’any 1967.

El terme llatí omnibus s’ha fixat en l’ús legislatiu com a adjectiu qualificatiu de diverses disposicions legals. Els diccionaris no contenen encara l’accepció este terme en el camp del dret, on òmnibus qualifica diferents disposicions legals per a indicar ‘dissenyat per a cobrir molts casos diferents, abraçant nombrosos objectes diferents’ (Online etymology dictionary).

Fent ús d’eixe sentit, el Termcat (consulta: 30.01.2025) oferix la fitxa següent:

ca llei òmnibus, n f
oc lei òmnibus, n f
es ley ómnibus, n f
fr loi omnibus, n f
en omnibus act, n

Activitat parlamentària > Funció legislativa
Definició
Llei que modifica i deroga múltiples lleis i normes d’una mateixa matèria o sector o bé també de diferents matèries o sectors.
Nota
Una llei de mesures és qualificada de vegades com a llei òmnibus per la gran quantitat de modificacions i derogacions que conté i que afecten lleis i normes de diversos àmbits materials. També es fa servir aquesta denominació per a referir-se a les lleis que adapten directives europees, com ara les directives de serveis.

En altre idiomes també s’ha adoptat i adaptat este terme amb la mateixa accepció: omnibus (en, fr), ómnibus (es)…

bízum

Fragment de l’article publicat en Castelló Notícies (06.07.2023).🔗

És possible que el terme bízum (adaptació del nom de l’aplicació de pagament en línia Bizum) acabe convertint-se en un nom comú. En principi, la marca Bizum, seguint la pronúncia anglesa, és una paraula plana. Si fora una paraula aguda, no duria accent (que és una possibilitat que no descarten en castellà en la Fundéu, 02.01.2025 [consulta: 24.01.205]: «Bizum, mayúscula y acentuación»). En el cas més comú, és una paraula plana i, per tant, aplicant els criteris ortogràfics generals per a les paraules planes, el Cercaterm (24.01.2025) mos ha enviat la indicació següent:

La forma Bizum com a nom propi d’una aplicació s’ha d’escriure amb majúscula i sense l’accent.
Com a forma lexicalitzada, segons el context, es pot escriure bízum / bízums: per exemple “fer un bízum”.

Fa un temps que ho havia proposat el company Leo Giménez en «Rosquilletes i bízums. Que xulo!» (Levante, 13.06.2022):

I, canviant del sector alimentari al monetari o dinerari, una paraula que demana l’entrada als diccionaris pel seu ús ja abundant és «bízum» o «bizum». No figura encara en els diccionaris de referència, però la seua utilització generalitzada demana l’entrada en els reculls lèxics normatius, tant de valencià-català, com del castellà. El seu significat és ‘transacció monetària instantània entre comptes bancaris que es realitza amb el mòbil’, «Ho pague jo tot amb la targeta i després em feu un bízum, eixim a 44 euros per parella». L’acte i funció que denominem «bízum» és tan concret, singular i d’ús tan corrent, que, segurament, no hi ha paraula nostrada alternativa a eixa per a l’acció comentada, de manera que seria convenient que s’accepte normativament. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, registra la forma «bizum».

Tal com indicava Leo, el web de l’Ésadir (consulta: 24.01.205) encara recomana escriure-ho com a nom comú sense accentuar, però indicant que s’ha de pronunciar com a paraula plana:

Bizum

Tenint en compte que en el seu mateix web podem trobar bícing, i que en eixes conversions a nom comú solen aplicar-se les regles ortogràfiques generals (dièsel, dònut, rímel, rotovàtor, zepelí…) és probable que ho revisen en algun moment.

moc

Fragment de La barrila de l’Avi (Avui, 23.05.2015). / AVI.🔗

Una de les accepcions de la paraula moc en el dnv és:

moc
4. m. [col·loq.] Refús, reprotxe o menyspreu, inesperat i desagradable, que deixa a algú en mal lloc, que el mortifica o l’humilia.

Actualment pareix que vaja un poc de baixa, però fa uns anys es va estendre en castellà-espanyol l’expressió zasca per a este mateix ús, que el drae definix:

1. m. coloq. Esp. Respuesta cortante, chasco, escarmiento.

Encara que la pressió habitual dels corrents expressius que provenen del castellà-espanyol va fer que els mitjans utilitzaren sovint la versió zasca, en alguns mitjans es van proposar alternatives expressives en valencià-català que han tingut certa fortina. És el cas de la proposta coincident en l’Ara i en La Vanguardia:

  • Albert Pla Nualart (Ara, 11.12.2015): «El ‘zasca’, el ‘flist-flast’ i el geni de la llengua»
  • Magí Camps Martín (La Vanguardia, 14.12.2015): «En català n’hi van dos»

En els dos articles proposen l’expressió  flist-flast. Per un atre cantó, l’any 2018, l’Optimot va redactar una fitxa amb més formes alternatives que es podrien adequar a cada context i en cada variant dialectal (per a mi, «nyas, coca» té un sentit diferent):

En català, quan algú fa una resposta contundent que deixa sense arguments l’interlocutor, hi ha diversos mots d’origen onomatopeic o interjeccions per expressar aquesta bufetada amb sentit figurat. Per exemple: pam; patapam; nyaca; nyas, coca!; jas, coca! Segons el context, també es poden fer servir noms com ara cleca, clatellada, clatellot, calbot, castanyot, mastegot. Per exemple:

Encara se’n recorda, del patapam que li va fotre fa cinc anys.
En aquell debat electoral, les cleques volaven!
Li va dir que no calia que tornés. Nyas, coca!

Podem observar que no han incorporat moc (ni el sinònim miquel), que crec que seria una alternativa ben expressiva i que aportaria una sonoritat diferent. A més, expressada obrint la vocal o, imitant l’onomatopeia del so d’un clàxon, podria tindre versió com a interjecció. ¡Moc!