- La inscripció i modificació dels noms i cognoms en el registre civil està regulada per la Llei estatal de 8 de juny de 1957, que ha estat modificada per la Llei estatal 40/1999 i per la Llei estatal 3/2007 (veg.). Sobre el procediment per a la normalització del nom i cognoms i altres referències, podeu consultar el web del Gabinet d’Onomàstica de la Universitat de les Illes Balears.
- Règim legal dels cognoms estrangers: vegeu la Instrucció estatal de 23 de maig de 2007 de la DGRN.
- Nova modificació de la llei del registre civil (Llei 12/2005, que afig un paràgraf a l’article 23 de la Llei de 8 de juny de 1957):
«Els assentaments s’han de realitzar en llengua castellana o en la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma en què radique el registre civil, segons la llengua en què estiga redactat el document o en què es realitze la manifestació. Si el document és bilingüe, s’han de realitzar en la llengua indicada per qui ho presente al registre. Tot això, sempre que la legislació lingüística de la comunitat autònoma establixca la possibilitat de redacció dels assentaments dels registres públics en idioma cooficial distint del castellà.»
- I una altra modificació de la llei del registre civil (feta per Llei estatal 3/2007) obri la porta definitivament als hipocorístics.
- Relació d’hipocorístics de les Balears.
- Veg. la regulació establida per la Llei 40/1999 i pel Reial Decret 193/2000 estatals.
Algunes notícies sobre el tema:
-
(El País, 28.01.2004)
Un jutge del registre permet per primera vegada canviar noms propis per familiars com Pepa o Paco: el jutge del Registre Civil d’Alacant, Luis Segovia, ha autoritzat a una dona a canviar el seu nom propi de Josefa per l’hipocorístic Pepa, fet que establix un precedent en la jurisdicció espanyola. Fins ara, les resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat, òrgan administratiu que resol els recursos contra les resolucions dels encarregats dels jutjats del registre civil, havien negat l’autonomia dels noms hipocorístics —és a dir, abreujats o deformats com intenció afectiva—, com Pepe, Pepa o Paco, i també dels diminutius. […] El jutge argumenta que la Direcció General dels Registres «també ha anat evolucionant» a l’acceptar l’autonomia de noms com Álex, respecte d’Alejandro, Josefina, respecte de Josefa, i sobretot, Lola, en lloc de Dolores. […]
-
(El Punt, 06.09.2006)
Molta fressa però poc català
Fa més d’un any que es va aprovar la modificació de la llei del registre civil, que datava del 1957, per garantir l’ús del català en els assentaments, però el govern espanyol encara no ha fet el reglament que ha de permetre l’aplicació
ANNA PUIG. Anglès (Selva)
Ja fa dos anys que el govern espanyol es va comprometre a modificar la llei del registre civil, que datava de l’any 1957, per garantir l’ús del català en els assentaments. I fa més d’un any que el Senat va aprovar el darrer tràmit legislatiu per fer-ho efectiu. I malgrat això, el més calent continua a l’aigüera. A hores d’ara, el govern estatal encara no ha aprovat el reglament que ha de permetre l’aplicació d’aquesta llei. La documentació oficial dels registres continua sent en castellà i els sistemes informàtics que s’han distribuït per modernitzar aquesta àmbit de la justícia –als pocs llocs on han arribat– només permeten fer els assentaments en castellà. Poc del que s’havia promès s’ha complert. I la gran majoria de jutges de pau, davant aquesta situació, continuen optant per fer els assentaments en castellà.
El mes de juny passat, la comissió de Justícia del Congrés va aprovar una proposició de CiU, esmenada pel grup socialista, en què es reclamava fer efectiu en el termini de tres mesos l’ús de les llengües cooficials en el registre civil. En un principi CiU demanava que el termini fos d’un mes, però finalment es va arribar a un acord amb els socialistes per ampliar-ho a tres. El termini acaba demà. Serà la segona vegada que el govern espanyol incompleix la data fixada. Ja ho va fer el 2005 –la modificació de la llei es va aprovar definitivament el juny i es fixava un període de tres mesos per fer el desplegament reglamentari.
«És un tràmit tan senzill com redactar una instrucció de quatre o cinc ratlles en què es detalli que ja és efectiu l’ús del català i de les altres llengües cooficials. Si volen, m’ofereixo voluntari per fer-ho… i sense cobrar ni cinc», ironitza el jutge de pau d’Anglès (Selva), Pere Figuereda, un dels principals impulsors de la catalanització del registre civil. Figuereda se sent decebut: «Ens trobem en un estat de dret i el govern espanyol incompleix els seus compromisos i obligacions amb total impunitat», denuncia. L’únic que valora és que ara ja no rep amonestacions per haver fet les inscripcions en català com li passava dos anys enrere. Però són pocs els jutges de pau que s’atreveixen a abandonar definitivament el castellà. Encara hi ha por del que pugui passar.
22 d’octubre del 2004 – L’Estat signa un conveni amb la Generalitat per modificar la llei del registre civil
5 d’abril del 2005 – El Congrés aprova la proposició de llei
7 de juny del 2005 – El Senat l’aprova definitivament
23 de juny del 2005 – Surt publicada al BOE. El govern té tres mesos per fer el reglament
7 de juny del 2006 – El Congrés insta el govern a fer efectiu en 3 mesos l’ús del català al registre
7 de setembre del 2006 – Acaba el termini
