Comencem l’any amb un propòsit que diem: millorar l’any anterior. Així que si al Govern valencià del PP li feia falta una dada com a nord de millora per al que li queda de legislatura, doncs, podria ser mirar de maquillar el paperet tan trist que fan en l’educació. Potser en lloc de dur els xiquets a vore animals empresonats en oceanogràfics onerosos els podrien explicar per què hi ha instituts provisionals que complixen algunes dècades de provisionalitat. Per cert, per què afavorixen només un 20% dels alumnes permetent-los ser normalment bilingües com som tots els valencians i els ho impedixen al 80% restant? Diria que n’han pensat alguna bona…
D’altra banda, i per començar bé l’any, podem dir que hi ha nou servei lingüístic a Peníscola; i que Vila-real i la Vall d’Ebo tenen ja la denominació oficial únicament en valencià. A poc a poc.
Sols un 20% d’alumnes estudien en valencià
Lourdes Velasco
Solament dos de cada 10 alumnes estudien en valencià, després de més de vint anys de l’aprovació de la llei d’ús i ensenyament, segons el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV).
En el seu balanç educatiu de l’any 2006, el sindicat manté que “el nombre de programes d’ensenyament en valencià està aturat”, i que l’única explicació al fet que cada vegada hi hagi més nois escolaritzats en català “és el creixement vegetatiu del nombre de grups en cada centre, no l’augment de les línies educatives en valencià”.
Al País Valencià, d’un total de 720.000 alumnes matriculats, estudien en valencià al voltant de 122.200 nens d’infantil i primària i solament 47.612 de secundària, segons l’administració. L’STEPV denuncia que els alumnes de secundària tenen dificultats per continuar aprenent en valencià, perquè als instituts hi ha menys unitats que a les escoles.
El sindicat alerta també del poc ús de la llengua que fa l’administració en les comunicacions als centres, els documents oficials o en les intervencions públiques. Per això assegura que “s’incompleixen la llei d’ús i les sentències dels tribunals de justícia que reconeixen la unitat de la llengua”.
D’altra banda, l’STEPV lamenta la manca de recursos i d’un pla per a l’escolarització d’immigrants i la tendència a la privatització. A més, denuncia que no s’han construït part dels centres educatius projectats el 1996.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
