Vora un 80% dels alumnes del País Valencià no estudia en valencià

Sembla que finalment ens ensenyarem les dades —les mateixes dades— de memòria. I això que són més aviat una mostra vergonyosa de la gestió del govern del PP valencià, ja que al cap de vint anys hi ha quasi un 80 % d’alumnes valencians que no estudien en valencià i, per tant, vora una quinta part que sí que sembla que ho puga fer.

Sabem que eixe 20 % són la mesura de l’èxit per als dirigents actuals del PP —atés que l’esbomben tan sovint—, i això s’explica perquè són capaços d’embolicar qualsevol frau, deficiència o imprudència greu (fins i tot amb resultat de mort) en un paper d’amenaça agredolça: «¡Ho haguérem pogut fer pitjor!» I tenen molta raó. Al capdavall, el seu programa deu ser la minorització constant i permanent del català al País Valencià. Altrament, no s’entén que no proposen mesures per a arribar a la totalitat de la població. Bé, o sí que s’entén. I, certament, d’acord amb el seu programa, han intentat fer-ho «molt millor»!

Quant al continu refregir de les dades sobre el 20 %, a causa de l’estiu o d’exigències polemitzadores, es pot observar en diverses entrades del dtl:

• Lent i insegur: el 20 % en 20 anys
• És notori que Font de Mora trau poc la llengua en valencià
• Dades del 2005 sobre l’ús del català al País Valencià

L’última, per ara, de la sèrie és del diari El País (27.08.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum):

Una quarta part dels alumnes estudia en valencià després de 24 anys de Llei d’ús

170.000 joves no universitaris cursen en llengua autòctona sobre un total de 720.000

F. B. – València – 25.08.2007

El percentatge d’estudiants no universitaris que va realitzar els seus estudis el curs passat en la línia en valencià es va situar en un 23,5 %. De manera que menys d’una quarta part de l’alumnat (169.853 alumnes sobre un total de 719.419, segons dades de la Conselleria d’Educació) va estudiar en la seua llengua autòctona 24 anys després de promulgar-se la Llei d’ús i ensenyament del Valencià. El director general d’Ordenació i Centres Docents, Josep Vicent Felip, va emetre ahir un comunicat triomfalista que destaca el creixement del 129 % en el nombre d’alumnes en valencià des de 1996.

La implantació del valencià en l’escola avança a un ritme que és objecte d’oberta divergència entre l’administració, que la considera «molt ferma», i els principals agents socials implicats en la promoció i defensa de la llengua autòctona, que ho qualifiquen «de molt lent». L’altra cara de la moneda és l’extensió de l’ús social del valencià, que es troba en un estat «insatisfactori», segond l’estudi comparatiu realitzat per la Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’organisme normatiu ha sol·licitat en diverses ocasions la signatura d’un «nou pacte cívic pel foment del valencià» amb la finalitat de superar la situació.

Malgrat tot això, l’aposta pel valencià en l’ensenyament obligatori (fins als 16 anys) és «ferma» i les dades sobre el seu increment «així ho indiquen», segons el comunicat emés ahir per la Conselleria d’Educació. «En percentatge [en el curs] 1985-1986 només un 1,5 %, és a dir, 10.611 alumnes estudiaven en valencià; en 1995-1996 la xifra va augmentar a un 10,6 %, és a dir, 74.277 estudiants i en l’actualitat són 169.853 els que s’han decantat per este tipus d’ensenyament, és a dir, un 129 % més i són 1.013 els centres que la impartixen». Felip va destacar el creixement que ha experimentat el valencià des de l’arribada al govern de la Generalitat del PP en 1995.

A més, prosseguix el comunicat, les dades d’ús del valencià entre els estudiants també «són molt positives». El 76 % dels escolars d’entre 10 i 14 anys sap parlar valencià perfectament; el 93 % l’entén, el 74 % el llig i el 54 % l’escriu de manera habitual.

«L’objectiu del Consell és que els alumnes valencians, al finalitzar l’ensenyament obligatori tinguen, no només un domini del valencià, que és un dels nostres senyals d’identitat, sinó també del castellà i d’una llengua estrangera que facilite la mobilitat i la formació per tota la Unió Europea», assenyala el director general d’Ordenació i Centres Docents.

El comunicat d’Educació recorda l’existència del Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV), dirigit a escolars valencianoparlants que residixen en zones de predomini lingüístic valencià i la llengua principal en el procés d’ensenyament-aprenentatge és el valencià; el Programa d’Immersió Lingüística Voluntària (PIL), dissenyat per a estudiantes no valencianoparlants, les famílies de les quals opten voluntàriament per una escola en valencià; i, finalment, el Programa d’Incorporació Progressiva (PIP), en el qual la llengua d’aprenentatge és el castellà llevat d’algunes àrees que són impartides en valencià.

El sindicat majoritari de l’ensenyament preuniversitari a la Comunitat Valenciana, l’STEPV, té una opinió molt diferent. Considera que el comunicat d’Educació respon a una estratègia de propaganda, perquè oculta que el creixement en el nombre d’estudiants es deu fonamentalment al creixement vegetatiu i no a l’increment de l’oferta per part de l’administració. Explica Vicent Maurí, de l’STEPV, que l’augment reflectix també l’obligació de l’administració d’implantar el valencià en cursos successius després de la inscripció, per exemple, en Primer de Primària, cosa que multiplica el nombre total. Però incidix que el govern del PP a penes oferix més línies en valencià des que Fernando Vilallonga va deixar de ser conseller d’Educació en 1997. «No hi ha una política de promoció del valencià per part de l’administració», funció que passen a ocupar el professorat i col·lectius socials com Escola Valenciana.

A més, agrega l’STEPV, es passa per alt el greu problema que es produïx quan l’alumne acaba l’ensenyament obligatori i no pot prosseguir els seus estudis en valencià en el Batxillerat i en els cicles formatius perquè no hi ha prou oferta.

^{Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.}